El mecanisme del mercat sovint no és aplicable i en molts casos és ineficient.
Quan vau llegir l’apunt NO volem ser fraternalment encaixats, volem ser lliures i iguals., potser vau pensar: “ara aquest xicot se’ns ha passat al liberalisme”, perquè les afirmacions que allà fèiem poden ser subscrites per un liberal; però també per un socialdemòcrata, també per un anticapitalista. El que avui anomenem neoliberalisme, com va passar amb el marxisme i els règims de socialisme real, no és més que una coartada per justificar l’hegemonia d’una classe (els que viuen del diner, allò que Aristòtil anomenava crematística, sense importar-los l’economia) que vol enriquir-se a través del diner (no de l’empresa, ni el treball) sense mirar res més que aquest enriquiment i el poder que els dona el diner.
Les diferències respecte als valors llibertat i igualtat venen de la diversa significació que els donem. Hem derivat la llibertat del concepte de felicitat.
Pel liberalisme no tenim cap idea generalment acceptada de la felicitat, no en podem dir res, i així construeix un concepte de llibertat basat en la propietat privada sobre la pròpia persona per a la recerca de la felicitat i només limitada pel mal als altres: aquesta llibertat genera el mercat i amb ell la transformació dels productes del treball en mercaderies que agafen un valor de canvi al costat del valor d’ús.
Ara bé, que hi hagi desacord sobre què és la felicitat, vol dir, com ho fa el liberalisme, que no en podem dir absolutament res en positiu (sí que accepta de parlar-ne en negatiu)?, i que mai en podrem dir absolutament res? Sembla una exageració, la humanitat ha fet recular la ignorància en molts àmbits. A més, el liberalisme peca d’ingenu, té una fe cega en el mercat, que converteix els vicis privats (la recerca individual egoista de la pròpia felicitat) en virtut pública i ens porta a la felicitat general. Però resulta que no hi ha mercat, hi ha mercats. I ens trobem que en molts àmbits de relació no és aplicable. No és aplicable on la cosa no pot ser convertida realment en mercaderia: l’amistat, l’afecte, les relacions familiars o també una obra d’art com La Sagrada Família. I en molts altres àmbits produeix una sèrie d’errades, és a dir, és incapaç de funcionar correctament, assignant d’una manera eficient els recursos i obtenint la màxima producció tècnicament possible. D’aquí la necessitat de l’estat del benestar. El «mercat borsari» és realment un mercat? Les empreses poden ser reduïdes a simples mercaderies? El resultat és eficient?
El mecanisme del mercat sovint no és aplicable i en molts casos és ineficient. Ens cal un concepte diferent de llibertat. Ens cal alguna noció general del bé individual i del bé col·lectiu.