Ulisses20

Els valencians cal que comencem a pensar el país després el tsunami pp, perquè en el temps post-pp, caldrà molta feinada per adreçar la barca i trobar vents favorables. No ho tindrem fàcil, gens ni miqueta. Però és que no ho hem tinguta fàcil mai, així ue per aquesta deliri no ens agafarà mal de cor ni gossera. Caldrà explicar al món, explicar-nos tan bé com puguem, què ha passat, d’acord, però també quin és el present del qual partirem, què representarà la nostra marca, que anirà al davant de tot i de tots. Si volem ser un país modern, i degugir els provincianismes, la corrupció, les males arts i tot el que representa que és el PP valencià especialment, amb aquest doll de figures (rita, camps, fabra, blasco, rus, ciscar, serafín, sense oblidar tot el rastre de botifarres que els van precedir i acompanyar durant tants anys), hem de posar-nos a treballar de valent i a gestionar les primeres coses primer.

Com ens voldrem presentar a la resta d’Europa (sense passar pel caos d’espana, naturalment, que representa una marca de mil quilos de boletes polil i una pudorassa de resclossit insoportable), què els haurem d’explicar què som i qui representem: per l’art, per l’educació, per la cultura… ves que tenim exemples, però no en són prou: caldrà redreçar el camp (una utopia ara mateix, però que no és impossible, perquè l’única cosa que no té remei, és la mort, com diu mon pare, i malgrat que alguns ja els ha convingut de dir que el camp valencià és cadàver o una fila pitjor, per culpa de les polítiques nefastes del psoe i del pp dels últims trenta-cinc anys) el camp ha de tornar a lluir com un patrimoni valencià excels. Ja teniu camí camí els pensadors, els economistes sincers, els eng¡nyers, el camp ha de ser davant per envant, si volem fer via i presentar-nos a Europa.
Vinga, però no ho carregueu tot contra els llauradors, home, que tampoc no hagend de pagar ells tota la vaixella.

[to be continued]