He tingut un somni

Tinc un somni. Vet ací l’expressió, tinc un somni… M’agafe tan fort que gairebé m’abraone a aquesta expressió. Tinc un somni, tinc un somni, com el va tenir aquell lider, Martí Luther King. Els valencians patim l’acaçament i el calvari que van patir aquells homes i dones a Amèrica. No exagere un pèl la situació que vivim. Milers de xiquets tenen prohibit d’estudiar en valencià, prohibit per decisió conscient i política del govern valencià, que s’hi nega a oferir-los allò bàsic, mínim, l’ensenyament en la llengua que han triat els seus pares.
Però ací no acaba l’acaçament.
Al nord potser encara hi havia una mica de respecte, semblava més civilitzat, el nord, però als estats del sud la cosa girava tan malament que la vida es feia insoportable. Un veritable infern. Si fa no fa, com va passant-nos als valencians, que vivim un infern d’amenaça, de culpa, de pressió, per com ens acacen els governs del pp, en la seua majoria corruptes, i fora de llei, perquè no compleixen ni els mínims de l’estatut, que obliga a respectar tothom amb equitat.
Als valencians no ens paren de prohibir, negar i eliminar els drets mínims. La comunicació, la llibertat, el respecte, l’equitat que qualsevol societat democràtica, naturalment civilitzada, viu. Els valencians vivim perseguits per alcaldes, regidors, presidents de diputació, consellers i pel propi president de la generalitat, per menistres d’espana també, que no toleren, no aguanten, no consenten, que els valencians siguem iguals a la resta del món. De cap manera. Ens voldrien torpalls, estúpids, bambaus i ximples, abans que ciutadans de primera, iguals davant la llei i la justícia. 

Ni cultura ni mitjans no podem tenir, en la nostra llengua. Cap cosa que puga assemblar-se sota pena de multar-nos amb milers o milions d’euros. Multats solament pel fet de tenir un mitjà a casa en la llengua d’estellés o fuster. Enlloc no passa, això, la persecució que és genocidi calculat, premeditat, ordit amb ràbia. 

Als valencians ens han robat el dret de ser valencians. Vet ací la conquesta del pp, la gran victòria política d’un partit que es presentà begut davant els mitjans, després que havia guanyat les elccions amb diners de fons dubtosos,  per explicar què significa el triomf aconseguit: els valencians ja no tenen res, però res de res que puga assemblar-los a la resta de mortals, posem per exemple, la resta d’Europa.

Encara més, els amenaçarem de tancar-los l’escola, si continuen insistint a fer escola en valencià. Si volen aprendre, que ho facen en una altra llengua, única, sabem que imposada, com van fer els franquistes, els feixistes, els assassins del dictador franco i el seu exèrcit: però en valencià ni pensar-ho.  
 
Ni Europa no podrà salvar-los, els valencians. Ni les putes de ses mares ni els cabrons de sos pares, que van tenir la mala jeia d’ensenyar-los la llengua, la d’ells, la dels iaios, i al seu torn, aquests remalparits havien fet el mateix, havien conservat la llengua i la identitat, que els cabrons de mala mare rebenten i vomiten la freixura per la boca. Abans muts que deixar-los parlar en valencià. Abans morts que valencians. Vet ací el lema que el pp fa servir per guanyar eleccions, per continuar al poder robant-nos els diners, la llengua, l’ànima.

He tingut un somni. Com aquell home negre d’Amèrica. Però no sé si ens atrevirem a explicar-lo mai, en la llengua dels valencians.  

ue

Un pensament a “He tingut un somni

  1. ” D´Almansa i Valladolid
       los vieron llegar
      plens de gomina i ganes de robar
      eren els del clan
      de la profecia esperada.
      Es va escoltar la veu de la FAES
      de que els maletins havien arribat
      i els obrirem les portes
      de les caixes,cooperatives i negocis
      per PPor a alló ignorat
      Sols el valor d´uns quans
    els va oposar resistència
     i al veure com saquejaven
     els deuria d´haber caigut la cara de vergonya.
     PPer que els polítics ni menjen ni gaudeixen amb alló robat
     i quan ens adonarem de tanta malifeta
     ja no quedava més que runa
     i amb eixe error entregarem
     la nostra història passada
     i amb eixe error ens quedarem 300 anys esclaus.
     Se´ns quedà el malefici
     de brindar al lladre
     la nostra fe, la nostra kultura
     el nostre pa i els nostres diners
     ooooooooooooooohhhhhhhhhh
     maledicció d´Almansa
     malaltia del present
    quan deixareu la nostra terra?
     quan farás lliure la meva gent?

    Fede:- “Durru , que t´has fet poeta?”
    Durru: “No que he anat a Alacant a dur papers de la subvenció i després
                d´esmorzar m´he fotut un carajillo que tombaba de tos”
                                                          Au cacau 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *