Xa, quin error, el pp!

—Què feu ací, demane als electricistes en arribar a l’escola.
—Havíem quedat, hui.
—Havíem quedat divendres.
—Sí, hui és divendres.

Fotre, vet ací l’error, se m’ha extraviat un dia sencer, jo que pensava que portava tan avançada la faena, tan tranquil com havia arribat, encara no eren les nou, però l’escola ja era a vessar, de cotxes, de gent amunt i avall traginant per les obres, per l’administració… Uii, algú m’haurà d’explicar què passa. Què passa?, que ja és divendres, 27 de desembre, i jo em pensava que era dijous, dijous 27 de desembre. Però és impossible que el 27 siga a a la vegada dos dies de la setmana, això m’ha trastocat els plans, tots els propòsits, i a partir d’ací no sé si n’he feta cap de bona: crec que no n’he feta cap de bona, cap ni una.

Així que si és divendres 27 de desembre, divendres, torna la fira de llibres a l’Ateneu Bétera, torna la música a Consolat de Mar, amb Cèlia Mur i Enjazzats BigBang. A partir de les 22.30h

Ja no puc fer res, res de res, perquè no puc recuperar el temps perdut, si és que l’havia perdut. Una ximpleria, si ho comparem amb aquest desatre que patim: un pensa que l’any s’acaba, com s’acaba tot, que continuem governats per mediocres, incompetents i il·luminats, no sé quina cosa és pitjor, quina ens afecta pitjor ni quina de les tres preferiria d’eliminar.

Tornar un Estat sencer a l’època de les catacumbres potser que siga el propòsit d’un partit polític a cavall entre la dictadura franquista i el requisit bàsic que cal per ser a Europa: no sé que ens pot diferenciar ara mateix de Turquia o d’Albània; Espana fóra l’exemple a traure del tarquim, del dèficit democràtic mínim… Rússia, potser, fóra pitjor, malgrat que pitjor sempre és elàstic. Empitjorar, si és a espana, governada per espanols, sempre és possible. 

L’única eixida possible, si no volem empitjorar més, és la independència. Entre mediocres, incompetents i il·luminats, no fóra una mala solució, per carregar-nos les tres raons sobre les quals assenta tanta idiotesa, aquests desgraciats de la política valenciana. I espanola.

Com m’hagués agradat que fóra dijous, sí, dijous i 27 de desembre.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per adasi. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Un pensament a “Xa, quin error, el pp!

  1. -Durru: ” Estic fins al collons de tanta porqueria política que pensaba haber guanyat a les ombres casposes del nacionalcatolicisme, portem trenta-cinc anys supotant tanta disbauxa que han obviat que tot el que hem passat no era sinó una programació de la desideologització per a fer-nos caure a l´abisme que ens ha separat de la dignitat. Volieu extasi, futbol, variatets, bous al carrer, obres faraòniques, formula 1….i no hem volgut afrontar l´angoixa d´un passat que hem tancat amb pany i forellat en els llimbs de l´oblit”….
    – Fede : ” Durru que avui és diumenge…. “
    – Durru : tens raó vaig a escoltar SIS VEUS PER AL POETA, açó és canela en rama Fede.
    – Fede: Durru sempre podem anar a cagar a la via…..
    – Durru: Malos tiempos para la lirica…(va per tú Coppini) 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *