Ulisses20

Freinet continua viu en l’ànim d’uns quants mestres del país, perquè les idees d’aquella revolució a les aules no s’han estés suficientment com per considerar el mestre superat o entés com calia. Sí, an algunes tècniques hem avançat (sort que solament han passat cent anys), i en sabem més, indubtablement, qualitativament fins i tot. Però el conjunt d’aquelles trenta Invariants farien tremolar el sistema educatiu ara i en el futur. No solament per la involució educativa que ha orquestrat el pp en el pitjor dels sentits, sinó perquè l’escola, incloent-hi les escoles de magisteri, no han sabut transmetre què caram passa amb el mestre Freinet.

Ahir vam ser a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània vivint un encontre de mestres jubilats. Malgrat alguna absència, en aquell espai es reuneix cada dimarts per parlar sobre l’escola el Moviment Cooperatiu d’Escola Popular, que cotinua reflexionant sobre l’escola després de l’escola: què poden fer, com poden ajudar a restablir els ensenyaments del mestre Freinet?

Entre els valencians, Ferran Zurriaga, Roser Santolària –feu de secretària–, Pilar, Gaspar, Adela, Josep, Pilar Vela… rebien a Irene Balaguer i Assumpta Baig, de l’Associació de Mestres Rosa Sensat per intercanviar què? Doncs, projectes de futur. Si bé la mitjana d’edat no baixava dels setanta, els projectes nous no paraven d’amuntegar-se damunt la taula. Un exemple que serviria per alguns mestres que tocant els quaranta pensen més a jubilar-se que a canviar l’escola.

La pegunta principal que va obrir la reunió com podem transmetre als mestres joves els pensaments del mestre Freinet, va obrir el debat: a partir d’ací va anar descabdellant-se un terratremol que va cloure amb el compromís de continuar intercanviant idees, projectes i feina per l’escola: fins i tot es posà damunt la taula la possibilitat de crear un canal de TV que mostrés les bones pràctiques –el mestre Freinet no renunciaria a la tecnologia, al contrari, en faria un ús viu i didàctic. Malgrat que unes quantes pràctiques per elles soles, no canvien l’escola, ni les intencions d’uns quants mestres bons provocaran cap daltabaix, això d’anit a l’OCCC mereixia una major difusió. Són mestres imprescindibles que encara animen els joves a pensar que una altra escola és possible.  
[continuarà]