De res, massa

Cada estiu, vingui com vingui el cap de setmana, entre finals d’agost i primers de setembre a Figueres s’hi celebra el festival Acústica, que ve a ser el festival musical més singular i interessant de tot el que s’arriba a programar en aquesta part del país. Jo, francament, no conec cosa que s’hi assembli ni pel format, ni per l’assistència de públic, ni pels artistes que hi participen, ni pel misteri de saber com es pot arribar a finançar tot allò en els temps convulsos que corren.

En un cap de setmana extens però apretat –de dimecres a diumenge- fins a una cinquantena d’espectacles tenen lloc en diferents escenaris del centre de la ciutat. Per a totes les edats i per a tots els públics: és segur que tothom hi troba el seu lloc I el seu moment. Uns pocs espectacles són de pagament, al Teatre Jardí, però la resta són al carrer: la Rambla, la plaça Catalunya, la plaça de l’Ajuntament i la plaça Josep Pla es converteixen en auditoris envaïts pel públic.

Cesk Freixas i Miquel Abras, Miquel del Roig, Miqui Puig i The Mamzelles, Acció, Joana Serrat, Gossos, La Pegatina, Delafe y las Flores Azules, Helena Casas, Andreu Rifé, Blaumut, Brams, Els Catarres, Chambao… són només una mostra dels artistes i bandes que hi han participat en aquesta edició i que han sonat per carrers i places de Figueres. Només m’atreveixo a donar un consell de cara a qui vulgui anar-hi l’any vinent: aneu-hi d’hora, amb el temps sobrat per poder buscar bon lloc. L’assistència és tan i tan formidable que haver d’escoltar un concert des d’un carrer adjacent, sense vista a l’escenari, es converteix en una penúria lamentable. L’èxit sorprèn a la pròpia empresa.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!