Les escoles amb èxit sostingut (1)
Roser Salavert és una dona d’impressió sòbria, de discurs sòlid i contundent que convida a confiar-hi: ha sigut Superintendent de les escoles de Nova York (75.000 mestres, 1,200.000 alumnes), una mena de gran inspectora que ha format part del treball d’investigació ‘Com cal liderar per aprendre’, almenys pel que fa a orientar l’avaluació dels centres (com treballen?, com aprenen els xiquets?, què fan els mestres?, com els ajuden?, com saben si aprenen… I què fan els superintendents per ajudar les escoles més conflictives?)
Vam ser en una master-class sobre ‘Comunitats professionals d’aprenentatge: el canvi i la millora sostenible’. No ens vam perdre i vam agrair la força i la tenacitat de la seua experiència. Us avancem la conclusió: ‘Després del treball de millora realitzat en les escoles de Nova York, hui portaria el meu fill a una escola pública‘.
—Els mestres prou que s’excusen a posar l’èmfasi en el rendiment i en la manca de temps. Temps per a què?, els demane, per a la quantitat de curriculum o per a la qualitat del que feu? Prou de sentir-se frustrats, mestres, convertiu aquestes dificultats en reptes. Cal que supereu la frustració.
—El canvi és part de la definició de l’escola, els canvis externs i interns, no oblideu que allò que forma és la riquesa del lloc. Fins i tot cal que planifiqueu, des del primer dia, què passarà el dia que us n’aneu, que deixeu l’escola.
QUÈ HEM APRÉS DE LES ESCOLES AMB ÈXIT SOSTINGUT?
—Els mestres se senten mestres, són membres actius d’aquella escola, són comunitat que aprén, troben oportunitats de millora constantment, viuen la interacció, tenen capacitat de treballar col·laborativament, i l’èxit sostingut és un tret més: són escoles vives, organitzacions vives, alumnes-mestres-pares són part de la riquesa de l’optimització.
Però, què fa que l’entorn de l’escola procure aquest èxit sostingut?
[Congrés Internacional ‘Liderar per aprendre’, Fundació Jaume Bofill, Barcelona 4 i 5 de desembre de 2013]