De res, massa

No hi ha dubte que la designació del Celler de Can Roca com a millor restaurant del món és una notícia excel·lent. És una consolidació, és un gran reconeixement i és un llistó posat molt amunt. A Girona i comarques tothom n’està molt satisfet: els germans Roca són dels nostres, són tres xicots que han arribat al cim a base de treball, honestedat i rigor, que és el que es busca i no només en el camp de la culinària. A part d’anar a entaular-se al Celler -que seria el súmmum-, l’univers Roca mira de ser present, proper i abastable.

El restaurant dels pares segueix al peu del canó, molts pica-piques i refrigeris socials poden ser servits amb la intervenció de la marca Roca, infinitat de convidats al cap de l’any desfilen pel seu establiment de banquets, tots els passejants del carrer de Santa Clara tenen a l’abast gelats i dolços amb firma. Sense cap mena de concessió a la megalomania, el prestigi Roca és conegut i apreciat arreu. La notícia del guardó obtingut anit a Londres premia una trajectòria de molts anys en progressió constant.

A les comarques de Girona s’hi menja bé. S’hi ha menjat i s’hi continua menjant molt bé, a les cases particulars i als establiments públics. Hi ha una forta tradició de producte i de tècnica. La influència francesa per proximitat és una realitat empordanesa i, mirant al sud, la gran cuina ciutadana barcelonina també hi ha deixat aires. Afegim-hi el pes atàvic dels grandiosos receptaris pagesos i mariners i la  barreja està servida. Amb un tal creuament de circumstàncies, el resultat havia de ser excels per força. No ens oblidem dels vins empordanesos: poca broma. Són els més propers, els més indicats i els que millor reflexen el caràcter del país. Que els millors restaurant del món tinguin els fogons en aquestes comarques no és casual. Hi ha una tradició i un saber fer. Som gent que valora la taula i aquí tothom ha tingut una àvia que ha cuinat com els àngels. Això no es construeix en cinc minuts.

Fer una llista de millors restaurants del món ha de ser complexe. Per determinar quins són els cent millors (posem-hi cent), se n’han hagut de visitar milers de no tan bons. És segur que els que apareixen a la famosa llista són superbs però reservar-hi taula no està a l’abast de tot mortal. I després hi ha aquells altres, els que una vegada despullats de pretensions queden nus com l’emperador que anava conill. Precisament aquests són els pitjors: allà on la professionalitat brilla per absent però no existeixen remordiments a l’hora d’acanar el comensal desprevingut.

Jo no podré fer mai una guia de millors restaurants del món. Els recursos són limitats i no em puc permetre anar a sopar a Copenhaguen. Però sí que em veuria capacitat per fer una selecció de fondes, cases de menjars, hostals i restaurants d’aquests pobles on es pot dinar de manera excel·lent, sense cap complicació, amb la taula servida d’una manera digníssima i atacant productes i plats de la màxima qualitat per un preu del menú entre 10 i 15 euros. Menús de diari i de dia festiu, cuines tradicionals o amb picades d’ullet a la modernitat, però amb la garantia de la honestedat i del bon tracte, per poder-hi tornar. Aquest és un país on s’hi menja molt bé i si hi ha establiments de nivell estratosfèric és perquè també n’hi ha molts d’altres que fan de pinya del castell. Aquests també són els millors restaurants del món.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!