Pegar ja és legal

Un jutge diu que aquell policia que pegava no pegava suficientment fort (sembla que ho notava, ell) perquè el pogués amonestar, ni s’havia acarnissat suficient, si sols que havia coolpejat el jove dotze o tretze vegades amb la defensa, la porra o el bastó que fan servir: ca, ni queixar-se, home, els policies ja sabem que peguen, que ara és més legal que no ahir, si no et trenquen un braç, o et trauen un ull, o et llancen a terra fins a matar-te, no, no, això només s’hi veu als mòbils d’uns quants malparits, ells tenen bula per anar estirant el braç i escalfant l’ambient. Mentre els colps siguen proporcionats (no sabem qui estableix la proporció, qui la mesura, on és la vara o la balança o la cinta mètrica), mentre la proporció siga matemàtica, directament o indirecta, directa o inversa, el policia, com gairebé sempre, podrà continuar exercint l’ofici noble, culte, sensat, de pegar-mos a discreció proporcional i calculada.
l’umbral de dolor de cadascú ja situarà on és la ratlla entre els valents i els covards. En tot cas, mentre no et falte, et caiga o se’t trenque alguna cosa del cos, del teu naturalemnt, no pagarà la pena d’anar a cal jutge a destorbar-lo. No fotem, collons, tant de molestar uns homes tan ocupats i mil·limètrics.
Astò ja semblava david contra goliat. En el conte sembla que guanyava david, però a la realitat, tururú!

[Així que pegar és legal, com ho era durant la dictadura, durant la Transició, durantv l’ademo de democràcia que vivim… a vorem quan siguem indepes!]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *