El curt període de vida de la televisió dels valencians és ple de despropòsits. La deslleialtat política del psoe primer, i del pp la majoria del temps, han acabat liquidant un projecte que, de partença, tenia tant de sentit i tanta feina per endavant. Ajudar a valencianitzar el país, ajudar l’escola i els valencians, a aprendre i a passar-ho bé, a demostrar que podíem ser europeus, cultes, a més de tenir-los informats i entretinguts, era un objectiu i un repte extraordinari. Hi havia bons models i grans exemples a seguir. Però ací ens vam estimar fer-ho a la manera dels torpalls: gastem per damunt les nostres possibilitats i omplim allò de programació de baixa qualitat: populisme, beateria, excés i, sobretot, poca classe. I encara fent un ús de la llengua lamentable, escàs i patètic. Vet ací el model que van aconseguir. Els uns i els altres. Afegiu una despesa que no podíem assumir de cap manera, amiguisme, i el remat: la gent podia furtar com i quan volia: i parlem dels directius i dels responsables polítics. El resultat era una mitjà públic amoral i d’una ètica professional dubtosa. Desinformació, falsedat, secretisme, i processons, moltes processons i santets i bisbes i papes… Naturalment que hi ha grans excepcions, com a tots els llocs, bons professionals, homes i dones que volien fer les coses diferent. Però eren els menys, els castigats, o els acomiadats, o els acovardits… Per un país de fireta teníem una despesa d’escàndol, i una televisió d’escàndol i de jutjat…, com la majoria dels projectes governats pel pp.
Però podien posar racionalitat, mesura, professionalitat a tot plegat? Indubtablement. Interessava? No. Al pp li interessa unificar una sola cosa, la seua butxaca, vestida això sí dels tics de sempre que ara no explicarem. En la meitat de diners que s’han gastat en festes, boatos i esdeveniments ruïnosos, potser tindríem una TV de major qualitat, més eficaç, més valenciana, menys corrupta. Però la voluntat política és necessària. I l’ètica. I la dignitat. Però totes tres coses, els valencians que ens governen (a vore si és que no són valencians?), s’ho passen per davall la sotana. I ves quin resultat i quin futur ens espera, si no som capaços de pegar la volta a l’estora i agranar-los tots en un cabàs del fem ben ample i gros.