Cants d’agost (el28)
Tenim governs que han perdut el nord, que desvariegen, que fan el boig quan pensen que governen. Bauzà és un titella president de les Illes, que ha declarat la guerra a la llengua; com Fabra si fa no fa a València. Han declarat la guerra contra la nostra i contra la resta de llengües. Solament volen salvar-ne una, l’espanola, perquè consideren que és l’única que mereix de ser ensenyada, per damunt les altres. L’absolutisme lingüístic de l’espana franquista és un deix present que continua fent tan de mal ara com fa cinquanta anys, perquè evita d’obrir-nos al món civilitzat, de comprendre que l’ensenyament multilingüe ha d’estar per damunt de polítiques provincianes tan conservadores. L’absolutisme lingüístic fa abús de la força i castiga els adversaris, ves quin sac de raons argumenten. Per això, l’home Bauzà, com l’home Fabra, és incapaç de reconèixer-se com és (s’ha de repintar el cabell cada dia), i envia les tropes contra els mestres i l’escola (en aquesta batalla són qui representen l’ètica contrària als seus dogmes).
L’escola representa ensenyament, coneixement, intel·ligència.
Bauzà és mediocritat, impotència i, per tant, sanció.
Bauzà és un cabdill, un virrei a províncies que deu submissió a l’única pàtria possible, per això governa contra contra les llengües i contra l’espai que pot ensenyar-les. Li la bufa el coneixement i els estudis que demostren com s’ensenyen millor, les llengües. Li la bufen els models nòrdics, fins i tot li la bufen Finlàndia i les proves PISA. Ell preferix els decrets i les sancions, i evita de mirar què fa Europa, enllà al nord, per ensenyar tantes llengües com siga menester.
Però com no el troba suficient, el deliri, se sotmet a repetir les pràctiques franquistes de castigar els mestres, de suspendre’ls, com quan els mestres eren perseguits, castigats, afussellats, pel crim de voler ensenyar com més millor. Bauzà no vol que s’ensenye com més millor, vol que s’ensenye com ell diu, malgrat que això significa reduir la potencialitat dels nins de ses illes. Però reduir la potencialitat dels nins va contra la pròpia constitució que ell defensa, doncs encà així prefereix de fer el burro…, no podíem esperar-ne manco, d’un cabdill que fa punts per viatjar a la capital del seu regne a rebre llorers i medalles… Limpia, fija, da esplendor, es pensa que encara viu d’aquestes almoines paraintel·lectuals, com Unamuno, quin altre també.
Però qui és Bauzà, aquest matador de mestres? Un virrei d’un partit corrupte, capaç de passar-se la llei pel forat negre, un partit trampós, capaç d’evitar la hisenda, d’enviar diners a paradisos fiscals, d’enganyar fins i tot els seus, incapaç de les responsabilitats, i sobretot, un partit mancat d’ètica i d’honestedat. Però són el partit que governa, perquè vivim en un territori de bandits, de creminals indemnes, de lladres de got i ganivet, que tenen la barra de dir-li a l’escola com hem d’ensenyar, què i perquè.
Així que l’escola s’ha de revoltar, amb vagues o sense, per explicar als xiquets, i a les famílies, que no han de patir, que malgrat que els Bauzàs del món tenen el poder agafat dels ous, són parafranquistes convençuts, l’escola és ara dels mestres, i el coneixement no s’hi pot enredar i prohibir amb decrets i normes, ja no, malgrat els malparits, la gomina i els portàtils sense disc.
L’escola té més que mai, davant el nou curs, un paper principal: explicar al món què passa en aquest territori de creminals de la política. I el món acabarà posant cadascú a lloc, els mestres a fer escola i els creminals en un bidó de fem de gallinassa.
—Em demaneu que trie entre l’escola i els mestres i un polític mediocre? Xa!