Cants d’agost (el26)

—Perquè em dóna la gana!
Ves que és una resposta contundent, un pèl àrida si veniu amb manies, o sou uns torracollons de les formalitats i les exquisiteses… Escric en portugués perquè em dóna la gana, ves que li va fotre Fernando Pessoa a Miguel d’Unamuno, que li havia proposat d’escriure en espanol com a llengua comuna ibèrica. La majoria d’intel·lectuals espanols no passen d’ací, de creure que la seua és una llengua única a la qual ningú no hauria de renunciar.

Tres coses per abordar les raons de l’apunt:
Una. Acabe de veure una pel·lícula de José Fonseca e Costa ‘What the tourist should see Lisboa, os mistérios de Lisboa’, a partir d’una guia del mateix Pessoa escrita en anglés (era de formació anglesa), amb versos d’un dels seus heterònims. D’això sempre podré dir, he de tornar-hi, a Lisboa, perquè això, astó i allò altre no ho he vist… Hauré de tornar-hi
A través de twitter pispe del @blogMediterrani, un comentari de l’Oriol López que reproduesc:

L’argument d’Unamuno és realment un argument per a escriure en anglés, atés que és la llengua més difosa del món. Si jo m’abstingués d’escriure en portugués perquè el meu públic és en conseqüència limitat, també puc escriure en la llengua que té més difusió de totes. Per què hauria d’escriure en castellà? Perquè Unamuno puga entendre’m? És demanar massa per tan poc. F. PESSOA (la reflexió original és en anglés)

Dues. Hui apareix a Público.es una llista d’intel·lectuals espanols que abonen la independència de Catalunya. Bé, és la voluntat que puguen decidir, almenys, i no és una llista gaire llarga. Però n’hi ha que donen la cara i no tenen por de la repressàlia, que n’hi haurà.

Tres. Som a quatre dies de començar el nou curs escolar i encara hi ha un procés obert contra tres directors de Maó, per defensar allò que diu el Consell Escolar de les seues escoles, que volen que els nins de les illes puguen aprendre tantes llengües com vulguen, la seua la primera. Però els mediocres de les conselleries o del govern els han enviat les forces de xoc, els Unamuno de torn.

—Per què ensenyem en la llengua d’Ausiàs March, Estellés, Llull i Espriu?

2 pensaments a “Cants d’agost (el26)

  1. “—Per què ensenyem en la llengua d’Ausiàs March, Estellés, Llull i Espriu?”

    Enlloc d’ensenyar voldria aprendre i fer aprendre en la llengua que estimo i perquè es fa estimar. És a dir: és la llengua que no deixa ni es deixa deixar.

    Que per què en la llengua d’Ausiàs March, Estellés, Llull i Espriu?
    Perquè ella mateixa m’empeny a la gran exigència de parlar-la i que els altres la parlin sentint-la i perquè som capaços!   

    I ja poden venir totes les temptacions i totes les dificultats, que el meu deure és respondre i en català. I sobretot perquè algú em pot demanar comptes… 

    Onze de setembre.
    INDEPENDÈNCIA!