Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Publicat el 28 d'agost de 2013

Cants d’agost (el25)

Torna a ploure. Sembla que la tardor empeny aquests dies que no vol més estiu ni fatiga. Els camps tenen saó i la pedra, malgrat que n’ha caiguda, no sembla que haja fet tan de mal, a Bétera almenys. Encara som sota els efectes de l’estiu i del viatge a Lisboa, però ahir ja vam treballar de valent, per enllestir l’escola, que dilluns comença el xafarranxo del nou curs. Mogut, políticament i lingüística. Els corruptes encà governen, no s’han mogut dels sellons de manar, malgrat tot el que s’ha destapat. L’estil i la moda és no fer-ne cas, com si no hagués passat res, ni els sobres, ni els sobresous, ni la corrupció, ni el desficaci, ni la desfeta de les caixes valencianes, ni la precarietat, ni la desocupació, no ha passat res, res de res… Així que continuen governant-nos els mateixos, els collars i els gossos. Què hi farem. Aixi que, ara per ara, preferesc el viatge, Lisboa, deixar passar els dies sense la batalla que vindrà, perquè encà som de vacances. I no volem enfrontar-nos a un any que serà tan dur. Encà no.

Dir! Saber dir! Saber existir per la veu escrita i la imatge intel·lectual! Tot això és el que val la vida: la resta és homes i dones, amors suposats i vanitats fictícies, subterfugis de la digestió i de l’oblit, gent remenant-se, com cucs quan s’aixeca una pedra, sota la gran roca del cel blau sense sentit.
F. Pessoa



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de agost per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent