TAMBÉ PER TU
També per tu que els anys et passen / sense malmetre’t gens les mans / per tu que mires sempre enrere / perquè et fa por mirar endavant.
També per tu que sempre trobes / que el guany és poc i el risc molt dur, / tu per qui mai no val la pena / d’alçar la veu contra ningú.
També per tu que ara m’escoltes / i et sembla estrany això que dic / per tu que dius que les paraules / tenen un deix de llibre antic.
També per tu que et fas enrera / si el joc et sembla poc segur, / també per tu que tot ho esperes / de l’altra gent, també per tu.
També per tu que no t’adones / d’aquells que passen pel carrer, / que has après a no fixar-te / en tot allò que no et convé.
També per tu que tens la norma / de moure’t sempre al grat del vent / tu que quan parles dels qui lluiten / en dius sovint la pobre gent.
També per tu que ara converteixes / l’orgull subtil en pietat / tu que no entens que encara hi hagi / gent que demana llibertat.
També per tu, si ara voldries / no haver dit mai que no a ningú. / També per tu que ara m’escoltes / i ets sents molt sol, també per tu.
Miquel Martí i Pol