Trens a Finlàndia [#escolademestres]
Dijous, divendres, demà encara, voldríem girar cap a aquell carrer, i trobar-nos: què hem fet malament en aquesta societat governada tants anys per les males arts?, com és que volem marxar a l’estranger a cercar recursos mínims, bàsics?, l’estat del benestar què és?, com ens han pogut enganyar durant tant de temps?, n’hi ha tantes preguntes sense resposta entre els mestres, com n’hi ha corruptes en els diferents governs de la marca espana, assentats a les Corts, Parlament, conselleires, generalitats… immunes a la pocavergonya —potser el concepte de la nova filosofia del segle XXI a espanyistan.
Alguns detalls, havíem convidat les editorials valencianes perquè oferiren bones lectures als mestres (Freinet ho repetia incansable: els mestres heu de llegir molt, però molt.).
-Més, cada dia hi havia un detall d’intendència valencià: ensaimada, valenciana o fartó.
-Cada dia la cloenda era a càrrec d’un personatge valencià, en favor de la paraula, de la poesia o de la música.
Encara més,
-volíem que cada matí obrís el bon dia una organització diferent, de l’escola pública posem per cas,relacionada amb els moviments de renovació, en favor del compromís social, de la millora dse l’acció ensenyament-aprenentatge.
-Finalment, volíem que els mestres explicaren les millors pràctiques, per posar un altaveu a l’abast de l’escola invisible d’aquest país, que malgrat la inspecció i el desgovern, manté un alt de nivell de professionalitat i bon nivell. Però és que també volíem que vingueren els xiquets i els joves, a comunicar com aprenen i com van bastint el propi coneixement a l’aula (a la foto una de les experiències reeixides).
Però l’objectiu principal era convidar a l’entusiasme dels mestres, a fer-los saber que no estem sols, que tenim recorregut per posar en comú què fem, per aconseguir que l’escola, com a Finlàndia, siga un espai de canvi educatiu i social.
Algú havia escrit que això no ven, que els mitjans no hi veuen notícia, perquè la banalitat és més sucosa per a segons quines portades (la majoria). A Finlandia haguárem sigut portada cada dia, una setmana sencera, perquè treballem per atendre la millor de les inversions d’un país, que no són els bancs, ni els polítics ni els corruptes (ni totsdos plegats), ho són els infants, però això no és suficient, perquè els mitjans mateix, corromputs en la seua majoria, ja saben qui els paga i què han de dir (em va emmalaltir el servilisme com el Fuentes de CatRàdio entrevistava aquella passarell de PJ). On anirà a parar la manca de professionalitat.
Tant se val, perquè els mestres continuen garantint una part del NO fracàs d’aquest país, i ves que treballem assetjats per l’administració, la inspecció i una mala premsa idiota i mediocre.
Sort que solament venim a organitzar entusiasmes, que va dir Maria Àngels Llorente, que havia dit Bonaventura Durruti. Per molts anys.
[final de les cròniques sobre les jornades pedagògiques organitzades per AKOeducació i la seua escolademestres.]