Diletant i dissonant

El bloc de Pere Torres

5 de novembre de 2015
0 comentaris

L’hora de les dades massives

Això que, pel nostre gust abusiu pels anglicismes, solem anomenar big data –les dates massives en català– representa una revolució a punt d’esclatar. Com a totes les revolucions, domina ara entre els partidaris una visió idealista dels beneficis que ens aportarà. Tanmateix, l’experiència històrica ens mostra que les revolucions poden torçar-se i esdevenir dolorosos calvaris. Aquest risc ens recomana assumir un rol d’actors més que no pas d’espectadors.

En aquest sentit, tres són els reptes que, en el terreny de les dades massives, cal afrontar.

En primer lloc, el més evident: el tecnològic. La capacitat de treballar amb dades massives l’ofereixen tecnologies avançades que ens eren desconegudes o inabastables fins fa ben poc. S’ha innovat en maquinari i en programari per a fer-ho possible. Sens dubte i malgrat les ofertes existents, cal esperar encara enormes avenços tecnològics en aquest terreny. Com a país, podem ser mers consumidors dels productes resultants o podem intentar també ser-ne productors, tenir fàbriques de maquinari i equips de desenvolupament de programari. Tot i les seves dificultats, aquesta segona hauria de ser l’aposta clara.

El segon repte se situa en l’àmbit normatiu. Un ventall molt ampli de dades provenen de persones –les seves característiques, els seus hàbits, els seus comportaments de compra, les seves preferències, la seva salut, els seus moviments econòmics… L’accés a tota aquesta informació suscita, inevitablement, dubtes sobre la preservació de la privacitat. No ens ha d’estranyar, doncs, que els tribunals ja hagin començat a intervenir-hi. Recentment, el Tribunal de la Unió Europea suspenia un gran acord amb els Estats Units que permetia transferir dades obtingudes al nostre continent a servidors d’aquell país. ¿El motiu? Vulneració de la privacitat.[1] No es podran posar en joc totes les potencialitats de les tecnologies que gestionen i analitzen les dades massives sense adoptar un marc regulatori que satisfaci tots dos requeriments: la disponibilitat d’ús de les dades i les garanties suficients de privacitat, és a dir, d’anonimat. La resolució d’aquest punt ens envia novament, per un perill molt concret, al repte tecnològic: a més de tenir i aplicar els protocols idonis, també caldrà desenvolupar els mecanismes de prevenció contra els atacs de hàquers delerosos de robar i treure rendiment d’aquesta informació personal.

Aquests dos reptes –tecnològic i normatiu– es complementen i completen amb el cultural. A tots ens domina una determinada cultura organitzativa i de presa de decisions i, en la majoria de casos, no està preparada per a assimilar productivament les noves possibilitats que ofereixen les dades massives. Ens caldrà reaprendre a adoptar decisions a la llum de la nova riquesa informativa, però també ens caldrà aprendre a presentar el maremàgnum d’informació disponible de manera tal que sigui útil als decisors. Més enllà dels aspectes tecnològics i normatius, vet aquí el punt crucial: si les dades massives no són una eina eficient per a una millor presa de decisions, tota la fama que les acompanya serà immerescuda.

En definitiva, l’aposta per les dades massives no pot ser retòrica. Exigeix estratègia i acció. Molta estratègia i molta acció. Com a país col·lectivament i com a empreses individualment.


[1] Drozdiak, Natalia & Schechner, Sam (2015) EU Court says data-transfer pact with U.S. violates privacy. The Wall Street Journal, 6 d’octubre.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!