Ulisses20

De primer hem pegat cap al Camp de Tarragona, a trobar-nos un grapat de mestres convidats per l’escola internacional del camp [EIC], un projecte nou de trinca, un any de vida, que pretén de ser una escola que donarà resposta a una escola internacional (acabaran un batxiller que serà funcional i vàlid arreu d’Europa), amb dos temes claus: la formació lingüística i l’ús tecnològic des de l’escola infantil. Un projecte anglés, català, espanol, xinés… Molta inversió, verds en pedagogia encara, però tenen ganes i pretenen de fer un bon projecte. Caldrà temps.
Entre els mestres n’hi havia mediàtics, de primera divisió, entrevistats per Jaume Barberà, de piuladors professionals, de cooperatives de pes, gent de l’escola i de la tecnologia d’alta volada. Ep, entre els pesos pesats, tu! Els tres valencians també féiem patxoca.

Segona sessió. Torrent, museu comarcal de l’Horta Sud: Mar Romera escalafís una xerrada de dues hores i un quart en favor de l’escola: és presidenta d’una associació de renom, Francesco Tonucci, i és un polvorí de paraules, de bon humor, d’encomanar que tenim recorregut i molta responsabilitat, els mestres: partia que tenim el millor dels oficis possibles, els mestres, però que massa vegades ensopeguem amb els mestres mateix, amb les rutines, amb els currículums, amb les lleis o la inspecció: sigueu més lliures, més pràctics, més trencadors, però estudieu, caram, llegiu molt i molt (Ferran Zurriaga també ho recomana): la qualitat de l’escola depén dels qui hi som cada dia: la qualitat de la meua vida depén de la qualitat dels meus pensaments. Mar Romera és una mena de volcà en actiu arribat des de Granada, que davant un auditori de 103 mestres s’ha embegut les rutines, els problemes, l’avorriment de tots plegats i ens ha deixat anar perquè demà, a primera hora, obrim l’escola amb creativitat i coratge: sigueu vosaltres, sigueu millors, estudieu, encomaneu el goig d’aprendre, no el d’ensenyar, escolteu cadascun dels xiquets que teniu, tots i cadascun, perquè tothom es mereix de tenir un èxit cada dia: demaneu, pregunteu, ajudeu-los a fer-se preguntes i no els doneu respostes fàcils i solucions tòpiques: que cada dia siga un goig venir a l’escola… D’una altra manera, per què haurien de venir a l’escola, si solament l’obligació i el deure els encamina? Va, teniu feina, i vosaltres sou els mestres, els millors que poden tenir.
Bona nit.

POST: Mar Romera hui s’ha guanyat unes taronges valencianes de primera. No sé si ningú ha pensat a regalar-li’n un saquet.
POST2: el museu és un espai extraordinari. Excels. De visita obligada.