El Campanaret

El periodista Rodolfo Serrano, pare del cantautor Ismael Serrano, ha publicat fa poc el llibre “Un oficio de fracasados. Libelo pro y contra el periodismo” (Editorial Berenice). Es tracta d’un seguit de reflexions sobre la professió que ha exercit durant 25 anys a “El País”. És un llibre d’aquests que es llegeixen d’una tirada. No aporta gran novetats, recull pensaments particulars i manllevats sobre el periodisme, alguns dels quals ja molt gastats de tan repetits però no per això poc interessants. Juan Luis Cebrián defineix el treball com “un al·legat contra les escombraries de la professió i una defensa dels principis indelebles que han d’inspirar-la”.
M’ha fet gràcia recollir el glossari que clou el llibre i que fa breus definicions sarcàstiques com aquestes:

Becari. Jove que, per molt poc o per res, va tot el dia de la ceca a la Meca preguntant coses que utilitzarà després un altre periodista.

Cultura (secció de). La part del diari que recull esdeveniments culturals, ressenyes de llibres, crítiques de música, de cinema… Habitualment no sol portar faltes d’ortografia.

Editorial. “Dit allò anterior i assentat el precedent, per un costat, ja ho veus, i per l’altre, què vols que et digui”.

Ètica (periodística). Les normes per les quals es regeix el treball d’un professional de la informació. S’ensenya a les universitats.

Fonts. En periodisme, persona o persones i també institucions, que utilitzen els mitjans per difondre falses o i inexactes informacions.

Investigació. Filtració.

Llibre d’estil. Normes per les que es regeix el treball intern de la redacció i dels redactors. Sol ser excloent.

Manipulació. Adaptar una notícia als interessos del professional o del mitjà.

Notícia. En teoria és tot el que es publica als diaris i té un cert interès per a l’opinió pública. És allò insòlit. El que surt del normal. En massa ocasions és alguna cosa que interessa a molt poca gent. A vegades, fins i tot, a ningú. Serveix per omplir els espais que queden lliures entre anuncis publicitaris. També, no poques vegades, és publicitat.

Objectivitat. La subjectivitat en allò periodístic.

Diari. Conjunt de pàgines que es regalen als quioscos en comprar llibres, cotxes, ventalls o croissants.

Periodista de raça. Es diu de la persona que es dedica a escriure als diaris o que participa de tertulià en algun programa. En el passat va dirigir un diari, revista o una cadena de ràdio o de televisió. Sol tenir un passat poc edificant del que gairebé ningú parla. Se’l respecta i se’l tem a parts iguals.

Política (secció de). La part del diari que recull declaracions, afirmacions, desmentits, asseveracions, paraules, paraules i més paraules de personatges de rellevància en el món de la política.

Professional. Diu d’ell mateix qui treballa en programes escombraries de televisió, bé fent comentaris o bé entrevistant gent sobre les seves capacitats anatòmiques, els seus vaivens amorosos o els seus plans per no fer res.

Redacció. Lloc on abans es reunien periodistes per parlar de les seves coses i prendre una copa. Avui ha estat substituïda per un lloc al qual van els professionals del periodisme a jugar amb l’ordinador.

Tele escombraries (programes). Ningú els veu, però tothom els coneix i en parla.

Tertulià. Home del Renaixement. Té una cultura enciclopèdica. Sap què s’ha de fer o què ha de dir en qualsevol circumstància. Un fenomen.

En un altre moment del llibre Serrano referint-se als tertulians que de tot entenen i de tot pontifiquen diu: “Escoltant-los em pregunto com és possible que gent que ho té tot tan clar en economia, moral o política, no hagi dedicat la seva vida i esforços a l’economia, a la moral o l’activitat política. La contundència i la seguretat amb què parlen, espanta”.