La realitat es menja el somni d’Europa

«Hui, a les 19.30, presentem a l’Ateneu de Bétera Europa, el somni i la realitat (Editorial Saó), la darrera obra de Josep Maria Jordan Galduf. Acompanyarà l’autor Vicent Boscà, director de la revista Saó. Jordan Galduf, catedràtic d’Economia Aplicada, és de Llíria i autor de nombrosos treballs. En aquest llibre ens ofereix una reflexió personal sobre els principals reptes de la Unió Europea en aquests temps de crisi, que ens allunyen del somni d’Europa.»

Europa, el somni i la realitat és una crònica breu del professor Jordan, un homenot del Camp de Túria, possiblement dels homes que més van apostar per la comarca i el sentit de pertinença. Personalment, considere que per als valencians, Europa és el millor dels somnis, malgrat la realitat neoliberal o l’exigència extrema que ens demana. Perquè la realitat espanola, per als valencians és un malson descriptible, tan real que hom podria perdre’s entre la ficció i el descrèdit.
Els valencians tenim més problemes afegits, els espanols d’una banda, i els valencians mateix, d’una altra. Sobretot pel que fa a la governança política, ves que hem tingut mala sort: a la ineptitud i la ineficàcia, se’ns ha afegit la corrupció i el lladrocini. Encara més, la pocavegonya: després que els hem pispat robant-nos, els uns i els altres a grapats, no dimiteixen, ans al contrari, continuen mamant del pot, de la política, de les amistats, i de la connivència amb la caspa, els mitjans de la caspa, la justícia, l’església i tutti quanti. Anys i panys.

Sí, ja sabem com de dura és la realitat europea, que ha vist com s’afartaven i ens robaven els nostres propis polítics i ens han apretat fins a deixar-nos sense alè. Però l’altra realitat, conviure amb espana, i amb els seus polítics de barba llepada és aconformar-nos amb l’esclavatge penitent i bíblic de l’antic testament (per als valencians encara no s’ha acabat la Pasqua): acceptar que la indecència és l’única via valenciana per sobreviure.

Preferesc els homes bons com Jordan Galduf, que aposten per la idea d’Europa, amb una certa innocència però amb bona fe. Potser perquè sap que, la cultura i les formes, dellà els pirineus, són de major esperança.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *