Tenim una sensació estranya

Sabíem tot això que passava en la política dels grans partits. Els valencians, sobretot, que hem patit de tan aprop l’abús, la barroeria, la manca d’intel·ligència, l’insult cada dia constanment, des dels ajuntaments, les diputacions, les conselleries, la generalitat… Sabíem que tot plegat era en mans de gent que no s’estimava la política, ni la gent, ni l’ofici de l’honradesa. Però havien sabut actuar amb males arts per teixir una teranyina impossible, de diners robats, d’enganys, amb mitjans afins, amb la complicitat de tants i tantes institucions: els primers van avisar que venien a forrar-se, a robar, però els jutges van detectar un defecte de forma i els van deixar forrar-se i robar. I a partir d’ací sembla el foc va calar, que tot li valia: el robatori, el pai, l’amic, la butxaca foradada, el luxe, la subvenció, i tot això, ens preguntem, d’on eixia? Doncs eixia d’Europa, que suposava que invertíem per recuperar-nos de tants anys de dictadura i Transició, que invertíem assenyadament, eixia dels impostos de cadascú de nosaltres, convençuts que els impostos servien per posar-nos al dia, en serveis, atencions, mitjans en favor de la modernitat a l’alçada d’aquella europa que algú n’havia parlat… Ho avisàvem, que hi havia abusos, mala pràctica, mentides, conxorxes, robatoris, patrimonis exagerats, i luxes que no ens podíem permetre, de cap de les maneres…
Hui ha eixit això del pp a la llum, els ha pispat en conii, i no podem fer res, gairebé res. Perquè la justícia poria tornar-se en contra nostre, si assenyalem amb el dit on és la nova falta, i contra nostre, la dignitat, si ens callem més temps la violació elemental dels nostres drets. No som d’ells, ni som com ells, però no podem pegar a fugir ni renunciar, encara no, perquè les lleis de la seua vara no ens deixen abdicar d’aquell estat per construir-ne un de nostre, més net, polit, culte, en favor dels homes i dones de sentiment noble.
Ens quedem amb la sensació estranya d’estar lligats a la corrupció més estèril, ingrata i estúpida d’aquest cul d’occident que diuen espana. Esperem que per molt poc temps més. 

3 pensaments a “Tenim una sensació estranya

  1. La major corrupció tanmateix és d’aquells que es dediquen

    a la persecució política a base de pre-juíts per qualsevol sospita,

    pressumpta falta o irregularitat administrativa i no tenen més política

    que la de la de judiciliatzar la política, sota la dictadura de la judiccatura

    fent seguidisme de determinats mitjans.

    Per a pràcticar el lixament públic com a l’antic oest americà

    sense dret a cap defensa, ni presunció d’innocència.

    Els més corruptes de tots són aquells polítics que només és

    dediquen a fer seguidisme de determinats mitjans que volen marcar

    l’agenda política i només és dediquen a la presecució política

    i a judicialitzar-la.

    A cap professor o metge li s’ha ha retirat de l’activitat per una falta

    administrativa o multa de tràfic no tipificada amb aquesta sanció.

    A no ser que es canvien les lleis i per que qualsevol falta o sanció

    es retire del càrrec a qualsevol, inclús podriem fer una llei per donar

    de alta ua mena de sharia àrab i apedregament públic i anular el dret a la

    defensa i la pressumpció d’innociència, però mentre no.

    Els majors desficacis públics s’han produït en la caixa A i sota la

    la més absoluta legalitat.

    Per què per molt dolents i sancionables que puguen ser el cas Bàrcenas

    o Millet, 22 milions d’euros no espliquen l’actual crisi astromica

    que patim.

    Els politics principalment es deuen dedicar a fer politica

    i la judicatura a posar les sancions pertinents

    amb separació de poders i les corresponents garanties legals.

    Els politics no és poden dedicar a fer de judiacilitzar la política,

    a la persecusió política a través de la judicatura i el seguidisme

    de determinats mitjans, que per això ja hi és la judicatura,

    per esdevindre la política en una mera duplicitat de funcions.
    Els politics es deuen deidicar a la politica
    i la judicatura a sancionar a aquelles peeones que 

    escometen faltes administratives o penalitzables.

    I no a judicialitzar la política, la persecució política

    en general i viure en una mena d’estat dictatorial sota la dictadura

    de la judicatura.

     

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *