I encara ho podria ser!

[Sobre València i la seua capitalitat]
Tampoc no han de passar gaires coses. Potser despullar-se dels populismes d’una dreta majoritària antivalenciana (el seu valencianisme viu de l’espanyolisme més conservador i tòpic), perdre la por a alliberar-se d’un provincianisme extrem, i encara enviar a cagar ideologies feixistotes molt dins la pell de tants ciutadans de la ciutat, que han viscut emporuguits de la modernitat i de l’obertura a Europa. Al pp, i al psoe, ja li ha anat bé per enriquir-se i continuar tenint-nos agafats de les castanyes, malgrat la seua estupidesa i i el seu fracàs professional i polític.

Amb la declaració de Catalunya això canvia. Ah. Directament fins i tot. Perquè es demostrarà que la por a la marca Espana s’haurà acabat. I vindran més mostres de valor, més tard o prompte, i València potser que s’apunte a tenir majoria d’edat, com li va passar en el XV, quan era una ciutat particularment cabdal d’Europa, moderna i culta. Sense el vassallatge inútil, sense la situació parasitària actual, que ens xucla la hisenda i la vida.

Això de hui a Barcelona, malgrat els cagadubtes d’uns quants actors principals, ens ajudarà a esser, i potser València, amb el temps, recupere l’esplendor que necessita.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *