marginàlies

El vicepresident del govern de les illes Balears, Antonio Gómez, fidel escuder -o lacai- de l’impresident Bauzá, amb les seves intervencions parlamentàries ha demostrat a bastament que és més bauzanista que el propi Bauzá i que s’esforça prou a ser acrític, actitud indispensable per fer la pitjor i més barroera de les demagògies.

Gómez, com a bon llepaire, accepta gustós el paper que li ha atorgat l’impresident, que no és altre que el d’empastifador de fum, això és, treure’l de l’estacada des d’on ordena l’execució de les ordres impresidencials sense dir ni piu, perquè, amb les seves intervencions pallasses -en el sentit més pejoratiu-, distregui els parlamentaris opositors i doni titulars sucosos a la premsa. Val a dir que aquestes intervencions parlamentàries -i les que no ho són, òbviament- demostren que Gómez és del parer que la ciència és una falòrnia -i encara més la lingüística; i més encara la que es refereix a la llengua catalana- i que confinaria la intel·ligència a qualsevol presó o camp de concentració sota el pretext de ser llibertina. Per això -hom s’imagina- no fa molt acusà l’oposició parlamentària de confondre la llibertat amb el llibertinatge. Per això, ai las!, ens mereixem una llei de símbols que ens emmordassa.
El recull de llots del viceimpresident és tan extens com vergonyant. Fer-ne l’arreplegada faria treure les colors a tot aquell que mesuri el seny amb l’amplada dels dits. Així i tot, caldria, ni que sigui per mostrar amb tota mena de detalls la part oculta del coneixement, de la dretura i del rigor.
Per referir-nos només a allò que ha dit sobre la televisió pública de les illes Balears, dos detalls; dues menes de perles esgarrades. La primera: no fa molt va dir que els informatius televisius eren “un diàleg entre presentador i espectador”, raó per la qual s’havien de fer en article salat. Que l’estupor no prengui l’alè a ningú o que les rialles no contracturin el diafragma toràcic.
La segona: ahir, en seu parlamentària, Gómez defensà que la televisió balear és “autònoma, independent, lliure i de qualitat”. Ho deia, precisament, arran d’una interpel·lació per la suposada censura que patí un al·lot que es presentà a la gravació d’un programa d’IB3 Televisió vestit amb una camiseta verda, la de l’embut en concret. Que pontifiqui d’aquesta manera quan el minutatge que rep la força opositora a la política lingüística de l’impresident Bauzá -basada en el càstig i persecució de la llengua catalana- és nul, inexistent, ultrapassa en molt el cinisme.