Plantem cara al feixisme de l’església

Encara no li van posar prou llenya quan li van pegar foc, i revifen i trauen les armes ofensives, que no ens estranyem l’odi que provoca una part de l’església quan pretén evangelitzar a colps de políticia i d’intrussió. L’església catòlica continua la seua guerra particular contra l’escola i contra la llengua dels valencians. Ara mateix, el president de la conferència episcopal diu que la llei Wert garanteix la llibertat dels pares a triar la llengua: quina cara i quin cul de panera, monsenyor, que es veu que l’església és l’única secta legalitzada amb permís d’actuació feixistota arreu, a València sobretot, que fa anys que ataca la llengua i la nega a les seues esglésies, la prohibeix directament, ves, amb premeditació, amb nocturnitat, contra la voluntat mateix dels valencians. I ara apareix aquest messies parafeixista d’en Rouco demanant democràcia en la tria dels pares; naturalment no explica què passa a València, des que van guanyar els feixistes la guerra incivil i fan a tort i dret, amb aquella xenofòbia consentida i tolerada pels polítics de tots els colors, exempts d’impostos, de decència, fins i tot exempts dels delictes quan abusen, i ho fan, sobre els menors… No expliquen, aquests messies franquistes que solament enguany, cent trenta mil xiquets valencians s’han quedat sense poder estudiar en la seua llengua perquè els seus consentidors del pp, i del psoe, no ho han permés, que ho pogueren fer, però ell va i amolla que aqueixa llei nova d’educació garanteix la llibertat de la tria. Què, és refillet o no, el pardal o’Rouco!

L’església valenciana fa vuitanta anys que ha prohibit de parlar valencià, i encara no hem pegat naltros per respondre aital violència. Són uns fora llei, aquells rectors i bisbes, contra la llei d’ús i ensenyament dels valencians, i encara pretenen donar lliçons de democràcia i de respecte.
Foc, home, foc al clero i plantem vinya! Plantem cara a l’església!

Un pensament a “Plantem cara al feixisme de l’església

  1. Primerament, agraïr-li l’anomenar l’Església catòlica així, i no pas amb el genèric “esglesia” que molts cops els mitjans de comuncació volen intoxicar a la opinió pública.

    El seu escrit, a parer meu, està molt relacionat en la creença per part de molts membres de dita Església (la catòlica, apostòlica i romana) que la seva organització té la raó i la exclusivitat de dir-se “cristiana” i de tenir els privilegis que hom pugui pensar. Els llocs on són majòria, els seus membres -començant per “Sa Santitat” el Papa de Romà- tracten als cristians bíblics/evangèlics/protestants de sectaris, arribant a pràctiques del tot inadmissibles en qualsevol Estat dit democràtic:
    http://www.protestantedigital.com/ES/Internacional/articulo/15719/Regreso-de-evangelicos-tras-tener-ue-huir-de

    Als païssos on són minoria, els romanistes tenen un altre taranna: pèls romanistes, els cristians ja no són sectaris… el màxim insult que es poden permetre es dir-nos “germans separats” i altres fueteses, en ares d’un [pretés] ecumenisme civilitzat i bonrrolliste, però que està viciat i és enganyós d’arrel, i que ademés és impossible d’arribar a port:
    http://www.protestantedigital.com/ES/Internacional/articulo/15712/El-papa-no-asistira-al-500-aniversario-de-la

    S’ha de tenir ben clar el posicionament de cada Església i institució cristiana,
    http://noticias.adventistas.es/2012/12/24/eco-prensa-castello-elude-cotejar-los-bienes-eclesiasticos/

    perque si la qüestió/solució és cremar temples i llocs de culte, aleshores segur que pagen justos per pecadors: http://www.protestantedigital.com/ES/Ciudades/articulo/12862/Incendio-intencionado-en-la-catedral-anglicana-de

    A part, clar, que cremar esglésies i temples (per molt catòlics que aquests siguin) no és solució a res. Seria pitjor el remei que la enfermetat, segons la meva opinió.

    També s’ha de tenir ben clar que molts fidels de l’Església romana (de més o menys “graduació”) no es fan partíceps de totes les rabassades de la seva Església. Altra cosa és el silenci que molts cops mantenen davant les pràctiques poc “cristianes”, però allà cadascu amb el seu comportament (jo no conec les raons per aquests silencis, i en cap cas m’erigire com a jutge o cosa semblant). Dins els seus rengles, estic segur que hi han persones (“fins i tot de missa diaria!”, que diria aquell) que, a part de ser unes persones cíviques i responsables, es poden catalogar [malgrat la incorrecció de la paraula] com a verdaderes persones cristianes.

    Atentament

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.