marginàlies

Tomeu Martí, coordinador de l’OCB, ahir de capvespre a Can Alcover mirà de respondre a la pregunta “I ara, què?”, front del triomf abassegador dels conservadors de les illes Balears en les eleccions del mes de maig passat, la qual cosa els comporta estar al capdavant de les més altes institucions públiques i principals ajuntaments de l’arxipèlag.

D’entrada, Martí constatà que l’eix llengua-cultura-país no va ser determinant, en aquestes eleccions, perquè durant la campanya s’insistí molt més en arguments economicistes motivats per la profunda crisi financera. I la majoria absoluta aconseguida pel PP, insistí, pot perjudicar molt aquest eix, tot i tenint present que aquesta absoluta majoria no comporta carta blanca per als distints governs: disposar de la meitat més u (o dos, o tres; o més) ni els legitima per fer allò que vulguin ni els serveix d’escut per eludir la legalitat vigent. Des d’aquesta majoria absoluta, reblà, tanmateix s’intentarà inocular el desànim i el  descrèdit en el cos de l’àmplia majoria social favorable a la preeminència dels trets que ens caracteritzen com a poble. Per tant, seran temps difícils per a les entitats i persones en defensa de la llengua i la cultura, aventurà el coordinador de l’OCB. Vindran temps, sostingué, de criminalització personal i cooperativa, i d’escombrada dels mitjans de comunicació amb més difusió. I, per descomptat, s’intentarà escanyar-les econòmicament.

Per això, hem d’assumir aquesta nova realitat i ens hem de preparar convenientment per combatre aquestes escomeses. Per tant, afirmà Bartomeu Martí, és més necessària que mai la unitat de les entitats i els moviments que actuen i intervenen en l’arc format per la llengua, la cultura i el país. És des d’aquesta unitat, proposà, que s’ha de respondre a cada greuge. I les respostes s’han de dissenyar des d’assemblees obertes a la veu de tota la gent del sector agreujat.

S’obre, per tant, a parer de l’activista, un temps de reforçament de la xarxa que s’ha anat construint durant els darrers quatre anys; una xarxa sòlida basada essencialment en el voluntariat. Indicà, quant a això, que l’OCB disposa d’uns tres-cents cinquanta voluntaris que setmanalment treballen per ella. Aquest capital personal, juntament amb els tres mil socis de l’entitat i tots els seus suports han de fer possible la seva continuïtat i també de les altres corporacions germanes, veritables eines cíviques a favor de la llengua, de la cultura i del país. I com a eines, al mateix temps, han de seguir fent feina,  donant-ho tot per la causa de la dignificació col·lectiva, actuant d’acord amb el seu calendari i no a remolc del que dicti o determini aquest govern o qualsevol altre.

És clar, asseverà Tomeu Martí, que cada agressió o recessió al procés normalitzador de la llengua pròpia ha de tenir una resposta contundent i a l’alçada del greuge. I aquesta resposta s’ha de fer a tres nivells. Primer de tot, denúncia pública o davant la justícia, si cal, i mobilització. Però convé tenir present, sostingué Martí, que ara mateix les mobilitzacions ciutadanes estan previstes; els nous responsables polítics hi compten. Ha passat el temps en què la presa multitudinària dels carrers rompia caricatures:  aleshores serviren per demostrar que no eren quatre gats els que reclamaven respecte pels trets essencials d’aquesta terra. Per això, el segon nivell de resposta ha de ser la confecció d’una explicació didàctica de cada atac i de quina manera afectarà la ciutadania.

El tercer nivell, per Bartomeu Martí, és el més complicat: cada retrocés ha de ser contestat amb una alternativa. Per exemplificar-ho, proposà que si finalment l’Ajuntament de Palma decideix no renovar la contractació dels dinamitzadors lingüístics dels barris, siguin els voluntaris d’alguna de les diverses entitats qui els substitueixin.

Finalment, proposà acarar aquests nous temps políticoadministrativament poc propicis a la causa lideradaper l’OCB tot engegant noves dinàmiques a partir del jovent i bastint propostes tant innovadores com atractives.