El llop era aquell personatge de Pulp Fiction que feia neteja d’allò que era brutíssim, gairebé impossible de netejar. Ací a València no caldria portar-lo a netejar, el llop, caldria demanar-li que s’hi intal·lés a viure: n’hi ha molt i bo per netejar i ja han començat les apostes, per quants consellers del govern Camps passaran per la pressó. La porra és si en seran més de set, perquè un nombre inferior ja es paga proporcionalment ben barat. Hui n’han sigut tres d’una tacada, de consellers incriminats, imputats, o ves a saber què dirà finalment la justícia, però la cosa pot arribar a omplir Picassent i el seu terme. La massa delictiva i la ronya escampada amb tants anys de governs del pp ha aconseguit de fer pròspera l’última empresa made in València, la terreta. La terreta d’escurar, naturalment. Perquè del paper de wàter per cobrir-los la diarrera que van patint no pocs polítics, els valencians ja no en som fabricants. Si a més els fan tornar els diners de la multa que ens van fer pagar per allò de la TV3, ja els veig peregrinant a can Calatrava, cap a Suïssa, per demanar-li almoïna.