Alguns errors imperdonables són males arts

Hui han presentat a can Club Levante un llibre sobre l’origen de les escoles cooperatives valencianistes al País Valencià. No sé qui ha tingut la pensada del protocol organitzatiu, de l’escenariet i la pancarta grossa que presidia la taula, però té collons que quaranta-quatre anys d’esforç, treball i tanta gent com ha participat d’aquells projectes nobles (La Masia, la Comarcal, la Gavina i les Carolines), hom, hui, haja tingut la pensada de presidir-los amb un rètol en espanol, intitulat ‘Año internacional de las cooperativas’ i tota la diarrera protocolària. La provocació feia mal als ulls, sobretot perquè havíem convidat algunes prohoms de l’educació i del cooperativisme, entre més el president d’escola valenciana, Vicent Moreno, que no es mereixen l’insult a boca de canó. Si n’hi ha que no saben on són, o amb qui són, millor acomiadeu-los, o feu-nos el favor de no convidar-mos a passar aital vergonya. Quan les places i carrers de molts punts del país bullien de gent contra el pocavergonya de menistrot que vol carregar-se la llengua, convidar els origens del cooperativisme català a València amb un rètol d’aquell calibre, era provocador a manta i una mostra de no entendre res, ben re de re, d’allò que explicava l’incombustible Eric Alcoritza, o Alfred Ramos o Adela Costa. Ara, que si l’assumpte no era un error, la cosa agafa una altra volada i mereix una crònica més desacomplexada i punyent. Si voleu podeu confitar-vos la resta.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.