Educar i deseducar, dos models contraposats

La setmana, que hem viscut deseperadament, l’ha marcada la nova llei espanola d’educació, que pretén, com gairebé totes les lleis espanoles d’educació, avantposar l’espanol per damunt l’educació, çò és, els xiquets que dominen el castellà i prou, tant se val si acaben rucs, monolingües o pocs competents. Vet ací el miracle que s’ha tret de la mànega un menistret carregat de vergonya –les xarxes en van plenes, acusant-lo personalment amb aqueixa marca #wertgonya, quan l’artífex de la llei és l’església catòlica, que encara governa directament i indirecta amb elevadíssimes quotes de poder, des del franquisme. L’església no ha perdut pistonada, i tant el psoe, fidels, com el pp, fidelíssims, li permeten rots i pets, com aquesta nova esbravada contra les altres llengües no espanoles. A València, per cert, el psoe no ha votat a favor de traure els privilegis a l’església aquesta setmana mateix, una sol·licitud de compromís per acabar amb el dret de cuixa de bisbes i bisbots, de cuixa, de subvencions, d’èsser exempts de pagar impostos, i tota una rècula de regalots legals i il·legals, però ells ja es fan les lleis i les absoltes.

En contra d’aqueixa deseducació permanent de la política espanola, el programa Singulars que dirigeix jaume barberà ens ha oferit el testimoni d’un mestre apassionat per l’escola, Xavier Melgarejo, vint anys estudiant el model d’èxit Finlandés. Un document imprescindible a l’escola (nosaltres ja l’hem inserit a la nostra web) i que els polítics haurien d’estudiar amb detall, això si no és que prefereixen les males arts i els interessos particulars, abans que els xiquets puguen esdevenir plenament. Sense dubte, la gran descoberta de la setmana, la noblesa de ser mestre, l’honor, i l’esperit per la lectura: per molts anys, mestre Xavier Melgarejo.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.