David Reig i la música popular.

Dilluns vaig ser al Club diari Levante: David Reig i els seus amics, o els seus músics, o els que van poder ser, van presentar uns materials didàctics per a ensenyar música a l’escola. Música popular i tradicional, a través de la instrumentació valenciana, flabiols, percussió, tabals, guitarres, guitarrons… amb les partitures, els enllaços a xarxa i a vídeos on els autors i els cantants professionals et mostren com i de quina manera podeu interpretar aquella cançó. Encara més, hi ha el ball, els passos, com podem ensenyar a ballar, des de l’escola, perquè com va dir el mestre Frechina: solament l’escola és capaç de redreçar la cultura i el país, és l’única institució capaç de construi futur.

Aquest era l’objectiu, presentar els materials, però els músics d’aquest país són d’una pasta especial, i molts van respondre a la crida del mestre David, així que ordenadament, de primer, van anar passant per l’escenari i presentant les cançons d’aquell material; després, l’escenari ja es va convertir en una festota que s’assemblava a un sarao: Fermin Pardo, Apa, Miquel Gil, Botifarra, Tres fan ball, Paco Lucas, Eduard Navarro, Nèstor Mont, Juanjo, i aquelles veues d’estil, Amparo, Lola, Teresa, Agus, Carles Cano, i els balladors, Vicent, els germans Caballer, jo què sé, Eva Dénia, els arguilandos, les albaes, la dolçaina d’Hipòlit, la jota, la muixeranga… La festa mereixia una televisió que fos capaç d’ensenyar la qualitat d’aquell espectacle en favor de l’escola. N’hi ha país, de fonament profund, de futur sòlid contra la vergonya de menistres i creminals de la política.
Quants n’hi havia donant-hi suport, per cert?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *