L’Aljama, Vítol! Vítol!

Un altre dia gran per la música, pel ball, per l’harmonia que han mostrat tots plegats, hui al palauet de música de Bétera: l’Aljama de Bétera és un cos de ball que investiga, que cus i dissenya vestuari propi a partir de documentació rigurosa, que estudia i recupera aquells balls de la festa, de la faena, del vetlatori… un treball coordinat per Pep Codina impagable, tan farcit d’entusiasme, i encara amb una escola de xiquets al darrere que hui han commogut l’auditori a Bétera, ple de gom a gom. Però a més, l’Aljama és una rondalla feta, entre gent més gran i joves que van complint amb escreix els registres, unes veus del cant d’estil valencià que apunten de lo alto, i ves que Bétera va gaudir de veus excelses, com el Xiquet de Bétera (considerada la millor en dues dècades del XX) i el Sardino: Marieta i Xavi, que van guanyant qualitat, escenari, domini, i tantes coses com els diran els especialistes (jo m’espere a vore que ens dirà el professor Frechina), hui guanyaven acompanyats del crac de la Costera: d’Aixàtiva, Pep Gimeno Botifarra acomplia una cirereta de primera. Encara hi havia més, però, perquè hui s’havien afegit a l’espectacle el Cor del centre artístic de Bétera, dirigit per Pepa Campos, l’orquestra simfònica,  el seu director Carles, a més de la Muixeranga de l’Ateneu de Bétera en un moment breu però brillant… Ohhh!
Sí, de l’emoció d’un poléedre que no era fàcil de coordinar, que relatava un altra veu inconfusible del teatre i de Bétera, Pep Ricart, malgrat que refredat, per explicar-nos la riquesa del recorregut de cançons, balls i vestigis culturals d’arreu del país: sí, cada colp som més país: Sueca, Morella, Xàbia, Serra, Barxeta, Nàquera… Cada colp més coneixem que la música, el cant, la veu i el ball són una pota fonamental d’aquesta identitat nostra tan nostrada: ahir escolavalenciana reconeixia els mèrits de Tres Fan Ball, hui en la celebració dels 20 anys de can Bassot, n’actuaran un grapat de músics bons a triar, i Bétera exhibia un esforç de cultura i diversitat com no coneixíem: en paraules de Lluís Planes, l’home dels pollastres «més frescos», no sabeu quin tresor teniu a Bétera!
Quan siguem capaços de despullar-nos dels miracles de Sant Antoni de Gavarda, que és el mateix que bandejar Fàtima i Lourdes, la potencialitat dels valencians ensenyarà un paisatge nou, que durant tants anys ens han amagat els despropòsits polítics dels últims setanta anys, en mans de dos partits majoritaris encabotats a ofrenar glòries enllà a madrit mentre és van robant això i allò ací… (setanta, tants!?)
Aljama, Vítol!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *