La imposició del plurilingüisme (4)

L’endemà que vaig dir aquelles paraules, la delegació de Madrit ja no va venir a la reunió de treball. Però què els vas dir? Ells solament que venien a veure com treballàvem la combinacióp espanyol-anglés, perquè l’ensenyament de llengües, sobretot les altres llengües que no són la seua, els interessava un rave. Però, els vau dir res? No, no, solament que esmerçar recursos en aprendre castellà a l’escola és perdre el temps i diners, perquè no n’hi ha cap jove que no el sàpia, l’espanyol, amb o sense l’escola. Tot de mitjans públics i privats ja s’hi dediquen en exclusiva, contra les altres llengües, amb intencionalitat i traïdoria.

Un que n’han trobat, que sembla que no en sabia prou, malgrat que encara no era en edat escolar, un tribunal espanyol ja s’ha encarregat de punir-lo, de castigar-lo, de posar-lo contra la paret. Al pare, de primer.
No, no ens imaginem cap govern de la península castigant una família perquè el ciutadà no sabés català, o euskera o galec… Perquè aleshores…
 
Però sense aquella delegació ja vam treballar bé, en el taller, perquè el nostre interés de mestres és ensenyar llengües, com més millor, sense prejudicis, i sobretot aquelles que no representen amenaça, cap amenaça sobre les altres. Hem obert unes línies de treball i hem presentat uns acords en la cloenda. També hem presentat el model que va fer públic escolavalenciana fa uns mesos, a l’aula magna de la universitat de València, davant els mitjans, els mestres, els sindicats, el món acadèmic, i el polític. Aquell dia no hi havia representació del govern valencià, ni cap pes del pp. Perquè ells ja anaven ordint què farien: sense comtar amb el món acadèmic, decidiren de tirar endavant un altre model plurilingüe, que no han consensuat amb l’escola ni amb els mestres. 

A Sanxenxo hem obert la possibilitat de treballar plegats online. Ja veurem quant durarà. Ara mateix els ànims eren ben elevats.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *