tempus fugit
de tot i de res
20 de desembre de 2014
0 comentaris
dissabte (12) d’en lluís solà
DE VEU EN VEU – LAVES, ESCUMES (La pell d’Orestes) Lluís Solà
6. Deixa’t caure, doncs, ulls clucs,
dins la vaga claror d’aquesta alba
tèbia, tremolosa de vents
i de plenituds tot just apreses.
El carro que trontolla al fons
d’un camí obscur potser porta
indicis d’un nou trobat delit,
esclats de fulles, la descoberta
d’una mar inevitable.
Saluda la rotunda afirmació del dia:
avui aprendrem lentament
com és difícil de viure.
Comparteix això:
Relacionats
“beure’s l’enteniment”: tornar boig, perdre l’ús de la raó
A Sense categoria
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!