Ulisses20

Bétera, el camp de túria

El calvari valencià serà llarg

El calvari valencià serà llarg, més llarg que no es pensa; gairebé etern. Ves on ens ha portat el deliri dels il·luminats, que pretenien de construir piràmides del segle XXI a partir de crèdits a tan llarg termini que els néts hauran d’acabar pagant-los el desfici.
Naturalment que l’invent no ha funcionat. Perquè enlloc no ha funcionat, si no era a base de matar les gallines, les polles i els pollets. En aqueixa societat faraònica i luxosa que van pretendre convertir València, els homenots del pp, ens ha quedat la ruïna, un país (valèncià, això sí), d’almoïna. Els mateixos consellers ja avisen que no poden pagar, que no tenen diners per pagar: ni a les farmàcies, ni a les escoles, ni a tants proveedors com els deuen diners. Però la cosa encara apunta pitjor, perquè els fons amb què comptàvem fa uns anys, aquells diners que venien d’Europa per ajudar els països de cansalà i mitja com el nostre, que no arriba a cuixot ni a vedella, doncs ara no vindran. No vindran per la torpesa política dels governants valencians, que s’han passat anys dient que érem els primers, els números ú del món, amb curses fantàstiques, construccions a dojo, fires i convencions de luxe del fum i no sabem quantes coses més. I Europa sembla que ho ha escoltat i ha dit, home, si sou tan ricots, de segur que no necessiteu ajuda. Això que ens hem trobat de regal, els valencians, per tanta intel·ligència concentrada d’en Camps, Rita, Blasco, Fabra i tota la companyia de comediants de l’aspirina. Fabra, per exemple, encara va cantant que som com ningú, que aquesta terreta és mel, que el sol fa miracles, que ara mateix ell sap que va ofertant-se molt de treball, però que cal saber trobar-lo (ei, ho diu a Canal9 cada dia)… Que no aprenen, que són rucs i no n’aprendran mai.
-De lo nostre, res, Serafín?
Qualsevol dia ens trobem aquests fatxendes del pp, del primer a l’últim, demanant almoïna de porta en porta. Això abans que en tanquen a pa i aigua un grapat…



  1. Tot continent necessita un contingut

    el país valencià a la deriva sense continent propi

    sota la nebulosa espanyola en que tot hi cap

    i tot s’enfuig sota designis populars

    per satisfer abans que res l’almoïna a dignes i indignats

    entre els espanyols ideologics on tot es pot encabir

    abans que els populars catalans

    doncs els valencians, no són catalans.

     

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de males arts per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent