Ulisses20

Anit vam baixar a sopar a Benimaclet. El Musical, que ara porten uns joves, estrenava la nova programació de tardor. Mentre sopes actua un grup de música. Anit era una cosa exòtica, o ètnica, amb aquell instrument, la Kora, que és una gran carabassa i va fer famós a Europa el grup Touré Kunda, del Senegal. Era com ser a l’Ateneu, o com ser al poble, sopar al musical, un bar gran a la manera del casino dels pobles, com ca Montes fa molts anys, o el bar Muedras (!), amb els ventiladors d’aspes allà al cel del sostre, que van trigar a posar en funcionament, fins que no els ho vam dir: que no teniu calor! En realitat, si no és que ho saps, Benimaclet és un poble, res d’un barri de la ciutat, no. Un poble autèntic, amb carrers tranquils, cases baixes d’una o dues plantes, balconades, finestrals, reixes treballades, taulells… carrers que encara conserven la bellesa original, amb alguns accidents inevitables, com als pobles. Com alguns carrers del Cabanyal o de Campanar, Benimaclet conserva uns quants tresors; esperem que Rita no se n’assabente i ordene de posar unes quantes bombes.
Vam passejar els carrers després de sopar, fins i tot vam eixir al camp, on uns quants veïns tenen un hort urbà, i vam ser en casa d’una escriptora famosa, que ens va atendre tan delicadament. Ens va regalar una col·lecció de llibres per a l’Ateneu de Bétera. Bétera també és un poble, malgrat uns quants accidents i no poques accions dissortades. Però tornem a Benimaclet, expliquem algunes excel·lències, i renunciem a uns quants excessos: per exemple el siroll que provoquen uns quants joves a la plaça, en aquelles hores que molta gent dorm, al poble, que el barri és un poble, encara que n’hi ha que no volen adonar-se.
Després que van tancar els llums, vull dir que ja sa’havia fet tard, nosaltres ja vam tornar a casa. Però de segur que vindrem un altre colp, sobretot si les actuacions no són mentre sopes, perquè no sabem ben bé on posar la mirada, si en el plat o en aquell escenari tan graciós.