Comença un nou curs (4): Xerraires!

Quan Ramon Flecha diu que l’educació d’aquest país, ell es refereix a l’estat d’espana, ha estat en mans de xerraires, durants els últims trenta anys, no hi posa noms i cognoms, en públic. Xerraires per ell són venedors de fum, aduladors, encantadors de serps i coses per l’estil. Quan els progres del pseo ( o el psoe) van arribar al poder van encomanar l’educació a algú que no la volia, que ja va anar posant ací i enllà uns quants coneguts, famosos fins als Pirineus, diu Ramon Flecha, que més enllà no els coneixia ningú, però ja se van encarregar de fer-se mig curriculum i adobar-se sous i primes de risc, ells solets. Resultat, cap no perteneixia a la comunitat científica internacional, i el resultat de tot plegat ja el veiem: l’índex de fracàs escolar i d’abandonament més alt d’Europa. Argumenta Ramon Flecha que ací encara ningú no ha posat mans a l’assumpte, que governa l’autarquia, i els models d’èxit que funcionen arreu del món, cap responsable d’ací no els ha portat a l’escola. Naturalment, els ‘Xerraires’ ja es van encarregar de no avaluar resultats, no fóra cas que se’ls veiés el cul, i no van parar d’explicar que allò important eren els processos, no els resultats. Tornem-ho a repetir: el fracàs escolar i d’abandonament més alt d’Europa. El constructivisme i l’aprenentatge significatiu, dins d’allò que ells anomenen espana, ha fracasat amb estrèpit, com enlloc. I afig Ramon Flecha que el problema no és en el sistema, progressista o no, tradicional o innovador, el problema és en els aplicadors… i nosaltres havíem fitxat tot des Xerraires i aduladors.

En públic no posa noms, el profesor Flecha, però en privat deixa anar unes quantes perles, d’universitàries, de mediàtiques, dels mitjans que dictaven com i què, en canvi de no fer cas d’allò que ja funcionava correctament i exitosa. Ací, ni pensar-se, d’aquell èxit.
Aquest és un vídeo del 2008, i ja han passat quatre anys i els Xerraires encara omplin les places i els faristols principals, en congressos i jornades. Ves, qui no vulga pols, que no vaja a l’era.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *