#Festaestellés: el camp de túria

Anit vam ser a Benaguasil, a l’espai Consolat de Mar, en la tercera nit en favor del poeta Estellés. Vam tenir l’honor de presentar l’acte i vam anar explicant alguns detalls: en els últims tres anys, per aqueixa bogeria de l’escriptor Josep Lozano, els valencians hem llegit més poesia que mai, almenys l’hem llegida en públic com mai no ho havíem fet: com diu el poeta, aquest temps és temps de salms, que són poemes per ser cantats, i això va fer anit el Cor de l’Eliana, un altre dels regals d’aquesta comarca. És veritat que encara no som en el dia que, a les cooperatives agràries, que n’hi ha de grans i de bones al Camp de Túria, els llauradors no destinen un temps entre l’esmorzar a llegir versos (potser perquè no coneixen allò del pimentó torrat i com el poeta l’enlaira eucarísticament) però tot arribarà. Fins i tot arribarà el jorn que les bandes de música, la unió i el clarí, el poll i la figa, la de bétera i la d’olocau, la banda de benaguasil i la pobla, destinaran les seues obres i simfonies al poeta e Burjassot, sí, arribarà el dia que tots, músics, llauradors, comerciants, mestres, joves i grans, pensionistes i desocupats recitarem Estellés cada dia, com mengem o dormim, d’una manera natural i senzilla.

-Perquè aquest temps és un temps de salms, i els valencians el volem viure amb joia, sense les penalitats i les angoixes dels qui ara mateix administren o governen. Perquè «no hi ha millor arma que el salm:
enderroca els murs i els enlaira,
desfà les ciutats i les fa,
i l’esperança està en el salm.» V.A. Estellés

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *