Ulisses20

Bétera, el camp de túria

#11s2012: independència

El clam pels carrers de Barcelona és d’una emoció increïble, de centenars de milers de persones, n’hi ha qui en compta dos milions en favor de convertir catalunya en el futur nou estat d’europa. Mentre tot això passa pels carrers d’aquella ciutat, un pas més en favor de la independència i de la llibertat dels pobles, el pp a madrit atacava els valencians, i els catalans també, prohibint-los de veure definitivament la televisió en la llengua comuna. Molt bé, doncs, un altre detall més del tarannà dialogant i d’encaix del pp i la seua concepció peninsular, i de retop del psoe, al parlament espanol, en contra que els pobles puguem entendre’ns, viure amb la completa normalitat necessària. Un altre exemple més de com entenen a espana la llibertat, el respecte, les llengües, les persones que no pensen com ells.
Això temíem que passaria, el càstig d’aquesta gosadia necessària d’una part del país, la pagarem els més febles, i del nostre país ens tocarà rebre a valencians i mallorquins. Fa tres-cents anys que dura, el càstig i la garrotada, però fins i tot això no és etern, mai no pot ser etern el garrot. Fins i tot els més inútils, hi ha un dia que desperten i volen viure lliures, de càstigs i de bastonades.
És un dia esplèndid, en favor d’una part important del país. Perquè milions de persones ja no faran més camins de retorn. Costarà més o menys, acabar el procés, serà menor o major el calvari final, però l’objectiu és clar i únic. Innegociable.
Per molts anys.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de regals per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent