La imatge, del CENU, quan els anarquistes van organitzat l’educació de tota lagent d’aquest país i per primer cop va ser totalment en català per a tothom i aplicant els principis de l’Escola Moderna de Ferrer. Curiós, no?
Publicat el 3 de setembre de 2012
Comença un nou curs escolar (1)
Ahir ens arribà als mestres una carpeta amb els documents principals per començar d’ací unes hores el curs. Ens l’ha enviada la cap d’estudis, Creu Planells, que fa uns dies ja planificava l’inici. Cada inici és nou, i diferent, i demana de pensar i planificar l’escola que volem. Entre els documents enviats hi ha el contingut extracte del primer claustre del curs, el de la planificació dels primers dies de treball entre els mestres. Entre més coses, Creu em convida a saludar els mestres i donar-los la benvinguda amb un discurs. Ja sé que parlaré de Gregori Luri i el seu últim llibre ‘Per una escola republicana’, que pretén de reprendre els valors d’una escola que aleshores era tan moderna i que, en molts sentits, és ben actual. Entre més idees d’interés, el professor Luri destaca això:
– Allò que realment és rellevant per a l’èxit escolar és la qualitat docent i les expectatives dels alumnes (pàgina 32).
Un altre mestre, Paco Rodrigo, m’ha enviat un extracte per a un treball que preparem plegats. També m’envia unes ratlles d’un llibre que ell considera cabdal, per a l’escola i sobre la lectura, un llibre d’Emili Teixidor: la lectura i la vida, sobre el qual he parlat en altres apunts i no em destorba resituar. Paco m’apunta algunes condicions necessàries en els mestres, que reclama l’escriptor: «equilibri, dignitat i intimitat»
L’any passat vaig obrir el curs amb un discurs sobre Freinet i les seues invariants. Tornaria amb el mateix, perquè Freinet no es fa vell a l’escola, ben al contrari, és un home que podria passar-hi cada dia i alliçonar-nos, per l’escola i pel compromís. Però enguany vull passar per l’Escola Nova i els seus trenta principis, i el mestre Ferrière, naturalment, pel qual proposarem un treball d’investigació i homenatge. Em sembla que és així que començaré demà, referint-nos als bons mestres i com hem d’estar-los agraïts cada dia, aprofitant la invitació de la mestra Creu a parlar davant el claustre.
– Com no hem d’estar agraïts, de poder treballar a l’escola, els mestres? Ara, un nou curs és feina per llarg, ja ho sabem, labor benvinguda que acceptarien molts que, culpa d’una crisi idiota forçada per polítics i banquers, tindran una tardor menys favorable i dolça.
Coratge a tots els mestres que comenceu en unes hores. I vida per llarg!
(la imatge l’he agafada de la pàgina de Rosa Sensat, en la celebració del centenari de l’Escola Nova, 1912-2012)
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de mestres d'escola per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent