Agost (25): s’han acabat les vacances.

L’any passat ja ho vam dir, que tot s’acaba, i excepcionalment, lo bo més prompte que no es voldria. Com es nota que s’acaben les vacances?, hi ha un senyal, un clic, un siroll que anuncia psicològicament que deixem enrere de colp el descans i la desconnexió i tornem a la realitat: jo ho he vist en aquesta amenaça d’un militar que crida a l’ordre els seus per esperonar una resposta contra la llibertat, contra la política, contra la democràcia. Ves que tenim una democràcia poca cosa, per culpa d’una Transició que ens van vendre com a modèlica, quan ja se sabia que era un nyap per tapar les barrabasaes dels feixistes, per deixar-los en el poder i amb les riqueses, per permetre’ls de viure la comoditat dels guanys fets en la dictadura. Entre més consentiments, que els militars puguen amenaçar per damunt del dret polític, amb la impunitat que molts mitjans tractaran la notícia (n’hi ha de principals que no diuen res o la passen pel sedàs convenient), quan la gravetat és de primer ordre, judicial i penal. Que tots no seran iguals? Home, encara no hi ha hagut cap cap militar que haja desautoritzat i tancat al calabós i expulsat el funcionari… Estem habituats que, fins i tot, els pugen de categoria, i no ens sorprendria que el destinaren aprop d’on ha d’exercir l’amenaça, com més o menys fa aquella església.

S’han acabat les bromes, i les vacances són això realment, comparades amb una tardor que un coronel ja escalfa convenientment en favor de la violència i l’amenaça d’agressió emparant-se que ell és militar, amb dret de portar armes i fer-ne ús, si així ho decideix, per damunt del poder polític i, majorment, el civil. Fins i tot, per damunt del poder d’un poble que té el dret de decidir què vol, si ho vol.
I ves que si el lleó, com amenaça el gànguil, rugeix com ja sabem que ho fa, segons que ha dit, és que ja triga el poder polític a depurar qui el representa, aital lleó, quanta gent, amb quins arguments, eines, conxorxes i economies. Perquè si l’home diu que és, que sabem que l’és, qui té la resposabilitat d’investigar-ho no pegarà en cec, conscientment?

Pos no diu el burrera que encara som com en el 1936…, home, som pitjor, que després de l’experiència de cinquanta anys de dictadura, encara ens governen llumeneres i corruptes a dojo sense que la justícia hi pose remei.
Em sembla que demà tornem de vacances, en favor d’una comarca viva i combativa, que clamen els joves: #AplecCampdeTúria

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *