Agost (22): demanar al lladre que no ens robe

Segons que expliquen els diaris de hui, les cròniques d’estiu no canvien la premsa alternativa que vivim. En aquests territoris vivim alternativament, força coses. Per exemple, condemnen una dona per furtar llenya en un camp que no era el seu, evidentment. O condemnen un jove que es fa una manola davant la seua veïna. O condemnen un jove per tirar un ou a un regidor municipal. O per besar-se públicament, condemnen els joves. O per banyar-se nus, la justícia s’empara en aqueixes coses, es perd en aqueixos detalls, malgrat que en uns altres, s’adorm, casualment: ves si n’hi ha polítics valencians imputats que encara governen, ves si n’hi ha banquers que ens han buidat la hisenda, ves si n’hi ha gànsters que s’han gastat els recursos que no teníem, en canvi que ara tiren al carrer la gent, deixen de pagar l’escola o les farmàcies, i continua si vols explicant tot de casos en què la justícia no aplica la mateixa vara.
Valencians i catalans s’han quedat sense diners al calaix, i els governs, que s’han demostrat inútils, inoperants i ineficaços, ara demanen a espana que els deixe diners, per poder pagar allò bàsic. Som dels que paguem més impostos que no ens retornen, però ara els demanem almoïna, que no arribarà regalada ni en canvi d’alts interessos polítics i dels altres.
Els lladres dels milions, borbons, polítics, empresaris, llepons, etc., continuen vivint de perdonavides, protegits, amb vergonya o sense, tant se val, mentre els desgraciats no tenim esme per esclafir-los al cap ni els ous durs de pasqua.
 
I encara aquest carreró que no hem construït a cegues, no ha mostrat el pitjor de les seues façanes.

Un pensament a “Agost (22): demanar al lladre que no ens robe

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *