Agost (21): premsa paralímpica

Els excessos de la premsa durant l’estiu suavitzen la temperatura i les penalitats que ens depararà la tardor i el retorn a les rutines. Potser per això ens trobem detalls de notícies per alegrar-nos les vacances. O potser com que la crisi ha provocat tantes retallades als mitjans convencionals, la premsa escrita s’ha quedat sense becaris, que són els més esforçats a demostrar què saben fer per guanyar-se el lloc. Els històrics, que ja vénen d’això i d’allò, van descrivint un noticiari que ens retrotrau al Caso, que ara mateix passaria pel primer dels grans diaris peninsulars postfranquistes. Uns pocs exemples…

Ahir, dues dones estrangeres (aquest detall era molt important), havien xocat frontalment amb les bicicletes, i com eren avançades d’edat s’havien fet tan de mal que calia explicar-ho com un breu d’importàmcia internacional, perquè no provoqués un conflicte entre països veïns. No vam podem dormir fins que no ens vam assabentar si les dues dones encara patien, i per això se’ns va ocórrer de telefonar a l’ajuntament de Torrevella, però comunicava.

Anit, la portada del mateix diari, ara en digítal, també explicava els accidentats pels bous i vaques de diferents pobles valencians, l’una dona malferida en el costellar, perquè el seu home s’havia deixat la porta de casa oberta (causalment?) i la vaqueta l’havia envestida. En canvi, el de Xiva va tenir menys sort, ja no ho podria contar…

Un altre breu o crònica explicava que, a Bétera, la calor havia ofegat dotze caderneres en un corral, i la unitat d’emergències d’animals domèstics no havia arribat a temps de salvar-les. Aixi, entre colps de calor, ofegats a la mar, accidentats del trànsit, o perles semblants, la competició a vore qui fa més llàstima periodística s’ha convertit en esport olímpic. O paralímpic.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *