Agost (19): les llanetes a Vinaròs

A uns pocs metres d’una cala petita de mar, al terme de Vinaròs, a poca distància del riu Sènia, del parc de l’Ebre i d’un vaixell enllumenat que sembla una plataforma sospitosa contra la mar i contra més coses. Fa tres dies que no es mou ni amb el marejol de hui. Som de vacances, per això que no pleitegem, mengem bé, descansem, ens banyem, malgrat que, hui, l’onatge permetia pocs luxes, si no ets un jove intrèpit o algú sense el seny necessari per decidir que, de l’hamaca estant, s’està ben rebé, còmode, i amb aquell sirollet infinit, interminable de l’aigua contra la pedra i les roques de la nostra cala. Estem gairebé sols, malgrat que som en agost, tan tranquils que pareixem els amos del corral i del carrer, i d’aquest xalet de primera línia que pega en coent i en vell. El litoral fins al poble són apartaments, bungalows, casetes, la majoria tancades o en venda, i l’aspecte fins i tot d’allo més nou no s’escapa d’una temporada en crisi. Si això és l’agost, com no serà setembre i una tardor que no volem avançar a tronades i tempestes. Ha plogut, però no ha arribat a banyar, fins i tot en això som desgraciats.
Ara, fa bo i podem dormir de nit, excepte els engorrosos que es desvetllen i no paren de fumar cigarrets i llegir llibres, quins dos vicis. Com que ens trobem bé, no demanem socors ni ens queixem. Som de vacances i encara tenim dies per gaudir per endavant. Bona nit.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *