Ulisses20

Hui tanquem una altra de les activitats de l’estiu, a l’ateneu de Bétera. Almenys, simbòlicament, passarem la darrera sessió del cinema a la fresca. L’última, o potser la penúltima, ja es veurà. A setembre encara fa bon oratge per tot, segons que ens pega enguany una temperatura excessiva.
Hem triat una de les millors pel·lícules del segle XX, i sens dubte una de les cinc millors del noranta, al nostre parer. La mirada d’Ulisses, de Theo Angelopoulos, és una gran pel·lícula, una mirada a Europa sense gaires concessions, però amb pinzellades d’obra mestra, d’explicar-nos infinitats d’històries dins una gran història. Art per cinema, i una bellesa esplèndida contínuament agredida per la realitat d’un continent que es pensava el melic del moment, intocable, inviolable, però completament fracassat.
Fa quinze anys que no hem vist la història completa d’un home que busca l’origen del cinema, de la història, de la seua pròpia vida, amb referències als mites i símbols d’una civilització més limitada que no atrevida.
N’hi ha per escriure llibres sencers, en aquest cant èpic contra o en favor del segle XX, d’un director que es va morir no fa gaire en travessar un carrer, atropellat per una moto, però que ens ha deixat una de les obres de major impressió del cinema d’autor, ni dòcil ni complaent. El viatge, el mite, l’origen… Aquesta nit, a Bétera, podeu compartir aqueix desfici.