Agost (16): el segon miracle del Gos

El dia de la rodà de les alfàbegues em vaig topar amb Miquel a l’alçada de la farmàcia del carrer Colom, entre una gernació entusiasta de joves que ballaven i cridaven i feiein xerinol·la de festa major:
– Xe, Miquel, no dus la camisa florejà.
– No, no, no m’he l’he posada, hui; ja saps que sóc una miqueta offsaider, que m’agrada anar a contracorrent.
– Amb tantes ganes com tinc jo de tenir-ne una per posar-me-la…
– Home, per què no m’ho havies dit; si en tinc un grapat a casa, guardades…
Mira, jo te’n triaré una i te la regalaré.

Ens tornarem a trobar dues hores més tard, a l’ateneu, i aleshores m’ensenyarà un missatge al seu mòbil: triar-li una camisa a l’albert…
Dos dies després ja m’arriba un wassap: tens la camisa a la cambra, on s’hi fan les reunions, en un calaix. Te n’he triada una de les que més m’agradava.

Era el dia del Gos, després de la coetà, i ara us ensenye aquest regal fantàstic, la meua primera camisa de goig per la festa, de mans de Miquel Calvet.

4 pensaments a “Agost (16): el segon miracle del Gos

  1. ” Mi mantón
      chulapón y berbenero,
      mi mantón
      eres toda mi ilusión.
      Mi mantón
      por castiso y berbenero,
      no sabes lo que te quiero
      prenda de mi corasón”.

           Penya “El Porvenir” 27 de maig de 1933.

        

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *