Ja fa anys que la formació en Ciències dels alumnes, com a mínim dels valencians, va al menys. Mentre es mantenen les hores de llengües, d’Història, Geografia o Religió o Matemàtiques, han anat apareixen multitud d’assignatures optatives que sempre s’han anat introduint a base de minvar les hores de Ciències Naturals, Biologia, Geologia, Física o Química. Tot això, en mig de la indiferència de molts dels sectors implicats en la educació dels joves. Des de la pròpia administració fins els pares, passant per una bona part del professorat.
Aquest declinar en els coneixements científics mínims que té qualsevol alumne s’ha vist agreujat perquè el curs passat es va donar als alumnes un aprovat quasi general, amb motiu de la suspensió de les classes presencials el tretze de març.
Pel camí, però, tothom es va afanyar a lloar les bondats de l’ensenyament on line. Un ensenyament que va servir per a tapar, en part, la interrupció del curs acadèmic. El problema és que a un país on fer trampes és la norma, on les històries de pícars estan en la base de la literatura nacional, els resultats de les proves on line eren ficticis. Molts alumnes no van fer res. Els treballs i feines que se’ls encomanaven els feien altres: familiars, repassos o, més senzill encara, es copiaven d’altres alumnes.
I en aquest curs, ens hem trobat amb un percentatge elevat d’alumnes de ESO que, malgrat les explicacions, endara que se suposa que aquests coneixements ja els tenen des de la Primària o des dels primeres cursos de la ESO, no saben res sobre el Sistema Internacional de Pesos i Mesures. I no saben canviar unitats. No saben passar de quilòmetres a metres, o d’hectòmetres cúbics a litres. O que són incapaços de calcular el volum d’una caixa de sabates coneixent el valor de les tres arestes.
Això, per no esmentar les deficiències en càlculs elementals, que fan que molts alumnes siguen incapaços d’aïllar la incògnita d’una equació del tipus 4 = 3X.
Cada vegada que alguns professors hem llençat un crit d’advertiment sobre aquesta alarmant manca de coneixements científics elementals o sobre les conseqüències que tindrà en el futur personal i professional d’aquests alumnes, sempre se’ns titlla d’intolerants, d’alarmistes o directament, se’ns ignora.
El problema és que vivim en una societat cada vegada més tecnificada. I només per a utilitzar-la, calen una sèrie de recursos que molts dels nostres adolescents no adquireixen. Probablement, fruit d’aquesta ignorància és l’elevat nombre de persones que creuen en tota mena de teories conspiranoiques, que no creuen en la eficiència dels vaccins o l’elevat percentatge d’atur juvenil que patim.
Segurament, aquest escrit també caurà en l’oblit o serà fermament rebatut sense massa arguments sòlids. I probablement, continuarem llegint als diaris que tal o qual riu, en el pic màxim de la seua crescuda, ha arribat a un cabal de 400 litres per segon i per això ha originat aquelles inundacions. És molt fàcil que no tinga res a veure, però sembla que el fracàs de la missió espacial espanyola es dega a un cablejat mal connectat. Però el que és segur és que estalviar-se els diners de l’assegurança en una empresa d’aquest tipus, només pot obeir a una manca de coneixement absoluta.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!