La banda de Bétera ja passa per Occitània
Mentrestant, hem fet la segona jornada de treball preparant l’exposició sobre la festa de les alfàbegues de Bétera. Hem avançat, no tant com voldríem, malgrat que el gatot, Barton, em pense que es diu així, Barton, com aquell actor o bé com aquella pel·lícula de foc, Barton Flink, o Flinc, no ho sé. Tenim dubtes en la tria de fotos, perquè potser que Esperança en tinga milers, sobre la festa, però la tria és suficient. Diu que demà encara anirà a enregistrar més detalls, de veus necessàries per explicar la festa de Bétera. A més del material gràfic, sobre paper, hi haurà projeccions, entrevistes, muntatges d’època que faran caure de cul, i ja veurem què no se’ns ocorre enmig de la cortina de fum: continuem tenint problemes amb els pc’s, com no, però trobe que ja he descobert com adobar-ho, sense fer més despesa. Ara també busquem pressupost, les coses no ixen del no res, no senyor, i si volem una exposició decent, caldrà un mínim de finançament.
Esperança diu, però tot això ho he de pagar jo? I jo li retruque, tu i jo, perquè l’ateneu és pobre, que és com ha de ser un ateneu, fins que no s’associen els rics.
He corregit el nom de l’autor de la fotografia del xiquet de Bétera, era Antonio Soria, que també és família, casat amb la tia Lolín, germana de sa mare: el tio paco va fer un poema sobre el xiquet de Bétera: us pose el seu enllça, i el poema, perquè llegit a través d’aquella veu trenca amb les coentors habituals de les festes.
Ens hem quedat esperant un que havia de venir a ajudar-nos amb els suports i les impressions. Ja voràs com ens agafarà el bou, espe. No, dona, no, que tenim temps de sobra.
Per cert, dijous en fem una de musical, sobre l’habana, Cuba i aquelles veus entranyables, de compay segundo i ibrahim. Home, el cinema a la fresca també pot pegar en internacional, és un document que paga la pena en molts sentits, del mestre wim wenders. I ca esperançá també té una tirada en aquell indret, amb fotografies de personatges principals d’aquella història del segle XX… Sort qe no n’hi ha puros, com a la peli cubana; fum, sí, però no són puros… Bon profit.