Cert, amic Albert, que els del PP a més de lladres són inútils, si no fos així no els hagués esclatat a les mans la tira d’escàndols que omplen diaris. Cert que el PSOE va engegar la política d’ignorar el país, que tant bé li anat al PP. Però la resposta contra aquesta situació tràgica, no passa únicament per la ploma, ens cal la movilització; de manifests ja n’hem fet prou, cal actuar amb contundència i pensant amb el país i no amb els vots, tal i com tu dius. Que prenguen nota alguns.
Publicat el 2 de juliol de 2012
El malson del bosc valencià i la política dels inútils
La història es repeteix, tant se val a la Calderona, a la Concòrdia, a la Cova Santa, a Cucaló a Andilla o a Cortes. Tot és país, el bosc, el patrimoni natural dels valencians, cada colp més castigat, més abandonat, menys protegit. El desastre és tan gros, tan viu, que no pot provocar sinó una ràbia continguda, que caldrà pensar d’anar deixant que es descontrole. D’una altra manera els polítics de la generalitat no se n’adonaran, que són els principals responsables del desastre que patim, una vegada i una altra.
L’any 2012, amb el govern del pp el país valencià és la ruïna absoluta, no solament per l’economia, sinó també per la gestió del patrimoni natural dels valencians. El PP no veu sinó urbanitzacions, camps de golf, PAIs, especulació i més negociots de corrupció allà on nosaltres veiem paisatge. Els boscos valencians són, per al pp valencià, una oportunitat de negoci perduda, adormida, fins que algú no ve a obrir-los els ulls i a enfaixar-los més diners.
L’any 1992, que vam perdre aquelles 10.000 hectàrees de la calderona convertides en cendra, el PSOE no veia sinó un espai verd que necessitava massa recursos per a protegir-lo adequadament, massa inversió per a gestionar adequadament el patrimoni forestal, en canvi d’altres negociots que considerava prioritaris. Van passar llavors cinc, fins a cinc consellers diferents que ens pogueren atendre per declarar aquell paratge de protecció necessària. No ho veien prou important, i allò també s’ho emportà el foc.
Potser perquè no és qüestió de polítics, almenys d’aquesta mena de polítics que ens han governat, que no entenen el país, ni el veuen en la dimensió que altres defensen i pretenen protegir. Si no és negoci, si no és rendible en vots, si no és urgent, ni els uns polítics ni els altres no els importa gens què passa, què pot passar en aquest territori de tan mala fortuna i de tanta mediocritat política.
Si es confirma que ja han cremat trenta, quaranta o cinquanta mil hectàrees, i encara no ha dimitit ningú, què podem pensar, d’aitals personatges monicacos?, si no és que els interessa una bufa, el país i la mare que el va parir.
Comparteix això:
-
-
Un desastre previsible que s’haguera pogut evitar. Aquests són els resultats de la política de retallades del desgovern valencià. El País, el nostre entorn els importa ben poc. L’any 2009 Cotino (aleshores conseller de Medi Ambient) es gastava 3.000.000 d’euros en nous cotxes per als brigadistes de l’empresa Vaersa. Un mes més tard despatxava un nombre important de brigadistes per estalviar-se 3.000.000 d’euros. Així funcionem. I Rajoy a Kiev a veure “la Roja”. Tota per a ells. Avuí diu que vindrà. Senyor Rajoy: no cal que vinga que per ací ni el volem ni el necessitem i menys ara que ja ho tenim tot cremat. Vaja-se’n vosté i els seus a la m…..
-
Ara, entre les cendres del bosc que hi ha per les voreres, pels capós dels cotxes, per les teulades, pels camins… hi ha també la cendra de la mort innecessària, la mort de la precarietat i l’excés en el treball desesperat. Sort que sols és una mort que han pogut ser-ne més. Però com sobrava una mort, hui, en aquests focs. En canvi, quanta falta fa que roden uns quants caps, JA, a aquest País.
Aquesta entrada s'ha publicat dins de camp de túria per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent