Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Publicat el 29 de juny de 2012

Plouen cendres sobre un país governat per inútils.

A València. Sobre València, plouen cendres. El Camp de Túria, l’Horta, la Ribera, els Serrans, a més de les comarques on hi ha el foc principal, la Vall de Cofrents, la Canal de Navarrés, Aiora, el país s’encén com un paperet, uns quants milers d’hectàrees de no res. Un bufit i tot de boscos per l’aire.
La ruïna econòmica del pp també significa això, ara mateix: la ruïna del nostre paisatge. Les cendres.
– Home, contra els accidents no podem fer res. Naturalment que no poden fer res, perquè són inútils i estan carregats d’ineficàcia. Amb les retallades, per culpa dels diners que s’han begut i follat, els governants del pp, els serveis de prevenció són sotamínims. Una misèria. Fins i tot obliguen els bombers amb certa edat a fer feines que no els correspondria. No hi ha suficients recursos materials, ni humans ni de cap classe. Els Serafin castellano, els Camps, els Blasco, els Rus, els Rita, els Fabra, se’ls han begut, menjat o gastat en luxes (diumenge sense anar més lluny, corrien a tres-cents per hora els nostres diners pels carrers de València, ves si no són puteros, els fillets), mentre hui corren a cent per hora les flames del foc contra els valencians.
Sí, ens van arruinar, el pp sobretot, són inútils que no serveixen per res, i esperen que un miracle acabe amb el foc que crema, o bé esperen que es creme tot que no quede res, perquè res no es puga cremar. Incapaços, ineficaços, però continuen governant, sense assumir la irresponsabilitat, la torpesa, la indecència…
De primer els robatoris, després les despeses supèrflues, la corrupció, i la ineficàcia… però ells continuen governat-nos, mentre plouen cendres, sobre centenars de poblacions valencianes, damunt la millor terreta, que cantaven els fillsdeputa l’últim.

Ah, quanta riquesa que ens porteu, Rita, Fabra, quanta felicitat, i quin horitzó tan carregat de prosperitat: i sexe, tu, sexe a raig en favor dels valencians, amb aquest polítics que pretenen encendre’ns la millor de les passions.
– Ala, anau a xuplar-los la xufa a aquell equipet de cagueroles roges, mentre se’ns crema l’anima i la decència. Visca les falles d’estiu!

[foto pispada a la xarxa, efe, d’MB



  1. Plou cendra i volen núvols de fum. Així se’ns va una part del país pels aires. Però ja fins i tot entre els que els votaren se senten remors. Són significatives les mentides i falsedats brutals que canal 9 i derivats estan llençant. N’hi ha prou en veure la mateixa notícia a la televisió española (mira que no dic un mèdia radicalot o sospitós de ser d’esquerra nacionalista…). Quan els votants del PP mateixos veuen els seus pobles evaquats, les cases desallotjades i les flames avançant cap a elles, no és sols la impotència. Fan preguntes a càmera: com és que ha pogut passar això? (Alerta,”com” que no “per què”, que el “per què” ja se sap…) Com estava el bosc? Què estan fent que no vénen els hidroavions? Etc, etc. Ara, sobtadament com un puntelló en la boca ho descobreixen: no hi havia diners, ni polítiques, ni previsions, ni plans de contingència executables, ni reserves per a fer front a la catàstrofe… Fabra sobrevolà la zona (valent, com el capitano del Costa Concòrdia que mirava enfonsar-se la seua nau des d’una zòdiac, camí ja del seu hotel…). I a mi què, si Fabra sobrevola la zona? Qui és el responsable de la desgràcia: els que estan abans que sone el 112 (imprudents, insensats, soldadors negligents de mena) o els que estan després que sone el 112 (polítics desentesos, pinades abandonades a la seua sort, bombers sense recursos, avions que no hi són…). Qui, realment, ha fet possible aquesta merda?
  2. Precissament aquest cap de setmana sóc de viatge, però no puc deixar d’estar a València amb els meus. Amb la gent que porta nits sense dormir, bé intentant controlar l’incendi, bé patint-lo des del lloc on l’han deixat estar acompanyat de la seua maleta, qui ha pogut fer-la. Amb aquesta catàstrofe estem perdent molt. El valor ecològic incalculable, però no sols això, Els somnis, la il·lusió, l’alegria de viure de moltes persones que també s’està cremant. Es fan cendra els boscos, les cases, però també es fan cendra les il·lusions, els somnis, l’esforç de tota una vida.
    Ahir passejàvem per les Alpujarres, Pampaneira, Capileira, pobles plens de bellesa, situats en paisatges magnífics, i quan contemplàvem les muntanyes no podíem deixar de pensar en les nostres del País Valencià. També parlàvem en com podria ajudar la gent del poble en aquesta catàstrofe, quins efectius n’hi ha al respecte, on poder adreçar-nos per col·laborar en les nostres possibilitats, perquè no volem estar impassius davant davant del foc,  que se’ns menja tantes coses.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent