FolkSona2012: europa de cap a cap

Folksona 2012 farà enguany un viatge endins de la cultura popular d’arreu d’Europa.

Sobre una selecció o pot de cançons i de balls, la direcció musical de FolkSona, projectarà enguany una Suite, que segons que avisa Motxo (Manuel Mateu) són breus mini-suites interpretades d’una tirada, a posta per aquella trobada de joves en favor de la música popular dels pobles.

Sense ser-ne experts, solament seguidors afeccionats, lectors de blocs com La caseta del Plater del mestre JV Frechina, i entusiastes d’aquest projecte, sabem que la música no pot tenir segons quines barreres impostades. Sobretot si parlem de la música popular, que és lluny de l’homogeneïtat d’estils, o l’afectació de modes.

És veritat que la música popular, com les llegendes o les rondalles, ací a Europa té un fil comú, de trets, que fa que ens poguem reconéixer més o menys (en una polca, per exemple de Bohèmia, Dublín o els Alps)) i aquells que s’estimen allò més popular, de segur que trobareu més lligams. Ara, cal una altra idea per ajudar a entendre la proposta d’enguany: dir que aqueixa música és alemanya, o francesa o britànica, és no dir gaire. En tot cas, és esbiaixar la mirada i fer més estret allò que no ho pot ser de cap manera, prim o minso.

Si no volem errar la mesura de tantes cultures com formen part d’un territori, la nostra ha de ser una mirada ampla. Perquè el territori de la cultura, i el de la música més concretament, no ocupa la mateixa superfície que un estat, ni que una nació, ni tan solament la superfície d’un país. En el cas que ara ens ocupa, hem fet una tria gran i diversa. Potser sabem que el fado és a Portugal, però no és a tot Portugal, ni és el mateix fado a Lisboa que a Coimbra,  fins i tot en barris diferents de Lisboa trobaríem maneres diverses de cantar el fatalisme que l’empara.

El viatge que ens proposa aquesta edició FolkSona 2012 té una riquesa que va més enllà de la música. D’una altra manera, la música és qui ens ofereix tanta riquesa. I qui som nosaltres per reduir a una qüestió purament geopolítica aital regal. Per la música, doncs, la nostra riquesa i la nostra cultura aposta per un recorregut sense frontera, en canvi de tantes particularitats i matisos que ens fan més propers horitzons que vulgarment pensem llunyans.

Vet ací algunes músiques i balls que se’ns faran ràpidament coneguts, perquè ens en riconeixerem. Com n’hi haurà de més amagats o menys sonors, fins i tot desconeguts, però que per això la suite, que és una setmana de treball de músics i de joves esforçats en aquesta aventura.

Un tast de geografies dins i fora d’Europa, del continent i de les illes, travessen la mediterrània, però també els mars del Nord i els fiords. Del cor d’Europa, del Bàltic, de la Mar Negra, apugem fins a Islàndia, baixem als Alps, passem per la vella Irlanda i sant tornem-hi, cap als Urals: és un viatge llarg, ple de detalls, de gaites, dolçaines, acordions, percussió o guitarres, que fan anar històries d’elfs i camperols, d’amor i de festa, de treball, de bon i mal viure. Vet ací una tria intel·ligent per redescobrir Europa o redescobrir-nos.

Benvinguts en aquest viatge entre terres, mars i música.

[bétera, picanya, agullent, juny del 2012]  ©FolkSona2012 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.