Publicat el 22 de juny de 2012
L’aigua serà del poble (2)
Ni l’aigua ni gairebé res, no serà del poble. Potser que siguen gestionades pel poble, però poca cosa més. De fet, si deixeu que parlen els veïns, els d’Olocau per exemple, argumenten que l’aigua és dels seus pous, que Bétera ha sigut tan expremuda que el resultat és que som gairebé eixuts. A més, no cal dir quin tipus d’aigua conservem com a pròpia, contaminada de nitrats i altres proteïnes de la química. Ara mateix, l’aigua potable del poble, segons els estudis i les analítiques, no té les condicions mínimes que dicta l’OMS ni Europa. Però tan se val, la cocacola té pitjors condicions i és boníssima, segons que canten les estadístiques i els gustos de la gent.
A Amèrica, que tenen més cultura democràtica que no els espanols o que els valencians, d’aquests aconseguiment d’ahir, de paralitzar la privatització de l’aigua potable, ho haguessen plantejat així: a veure, el poble voleu conservar la gestió pública de l’aigua?, si?, dons això té un cost final de tants diners, voleu assumir-lo, el cost?, si?, d’acord, endavant… fem-ho plegats, els veïns, l’ajuntament, els funcionaris, les brigades municipals… Això també és democràcia, responsabilitzar-nos del cost, sempre que la despesa i la gestió pública no siga un luxe, ni un estil de rics i pobres, a l’estil de malmetre la hisenda pública valenciana a la manera de la fórmula 1, terra mítica, aeroports fantasma i enriquiments particulars de polítics, les seues dones i les seues putes particulars.
Transparència i vida democràtica, vet ací coms seria una victòria de tothom per la vida local, de poble, l’ajuntament i els seus veïns.
A Amèrica, que tenen més cultura democràtica que no els espanols o que els valencians, d’aquests aconseguiment d’ahir, de paralitzar la privatització de l’aigua potable, ho haguessen plantejat així: a veure, el poble voleu conservar la gestió pública de l’aigua?, si?, dons això té un cost final de tants diners, voleu assumir-lo, el cost?, si?, d’acord, endavant… fem-ho plegats, els veïns, l’ajuntament, els funcionaris, les brigades municipals… Això també és democràcia, responsabilitzar-nos del cost, sempre que la despesa i la gestió pública no siga un luxe, ni un estil de rics i pobres, a l’estil de malmetre la hisenda pública valenciana a la manera de la fórmula 1, terra mítica, aeroports fantasma i enriquiments particulars de polítics, les seues dones i les seues putes particulars.
Transparència i vida democràtica, vet ací coms seria una victòria de tothom per la vida local, de poble, l’ajuntament i els seus veïns.
Després de la batalla per l’aigua, començarem la batalla per l’energia? Voleu dir que els espais de gestió de l’energia no haurien de ser públics? No generen l’energia amb els nostres recursos, en els nostres espais, amb les nostres línies? Això de les elèctriques, no direu que no és un altre puterio de viu en viu…
Però ara que ho agafe algú altre. O no?
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
Au cacau
PD.: WEcam the gasoil?