La merda ja no fa pudor

Realment, en fa i molta. La merda, si és merda de veritat, merda merda, com no voleu que faça pudor, una burrà. Però ara s’estila més que manta coses que no semblaven merda, en facen més encara, una pudor insuportable. Per exemple, la política, o la banca, o la pocavergonya generalitzada d’un país a la deriva, sense rumb, que fins i tot els alemanys no saben per on pegar.
Si això de convergència és veritat, que s’ha oposat a la compareixença del DIVAR al parlament espanol, és de pudor de merda. De retirar-los la confiança i la poca credibilitat. Qui han enviat a espana perquè salven un desgraciat que viu del luxe públic, a costa de tothom? Com és de vergonya una constitució que puga emparar ningú de ser investigat, siga el rei o la mare que el parí, ací caga el rei i el papa que de cagar ningú no s’escapa, així que justament aquests, el papa i el rei, són prevaricadors o majorment creminals (en grau superior que no ens puguem imaginar), i encara el pp donarà lliçons d’ètica i de moral, i viuran del lladrocini generalitzat que han escampat, professionalment, arreu on han governat i ho continuen fent.
La merda ja afecta directament tothom: el diner negre, la groga, la corrupció, la creminalitat, tot li val per salvar els mobles, ells, i pegar pel cul la resta del món, com més propers més fort: els valencians fa anys que rebem, però això de ciu, home, faltava la cirereta, el duran, l’altra, i les penyores, per descobrir-nos que no tenim remei, que si són els catalans que ens han de salvar d’espana, la cosa anirà per llarg, cru, i de morir-nos una quants milers pel camí.

Ja ens ho va dir la providència: a can cataluna nova n’hi ha blavers pitjors que a valència, que es venen el país i els seus pels mateixos fesols que els valencians, i quina causalitat, que els compradors sempre són espanols, que ens acaben guanyant la punta i la fava. Tant se val els discursos, els oferiments d’enguardiola o d’enpuyal, n’hi ha malparits que sempre volen vendre i tocar-mos la pera.

Fills de puta n’hi ha a cada casa, ningú no se’n salva. I nosaltres fa molts anys que ens entrenem a donar-los pinso o sobresou. O totes dues coses.
A vore si farem net d’una puta vegada i pelarem els xoriços, els de casa també. Els primers.
 

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per adasi. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Un pensament a “La merda ja no fa pudor

  1. Ja ho digueren fa un temps els de la Companyia Elèctrica Dharma:
    ” Aço sembla un water emboçat, una merd@ massa seca…” per aixó pot
    ser no fa pudor.
              Que santa Rita ens conserve la dignitat, au cacau. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.